TOP i Audiencia Nacional

Un col·loqui sobre la repressió i la violència política, els can­vis i con­tinuïtats en els tri­bu­nals polítics, orga­nit­zat pel Memo­rial Democràtic, ha ser­vit per recor­dar que fa sei­xanta anys es va crear el Tri­bu­nal d’Ordre Públic (TOP). El TOP era una juris­dicció espe­cial, que ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zava en l’àmbit judi­cial la violència política del fran­quisme, amb els relats i infor­mes que els pro­por­ci­o­nava la bri­gada poli­ti­co­so­cial, la poli­cia política i repres­sora de la dic­ta­dura. Ales­ho­res, el TOP ser­via al règim fran­quista per donar apa­rença de lega­li­tat a la repressió. El TOP va ser dis­solt el 1977, i els seus jut­ges i fis­cals van con­ti­nuar la seva car­rera pro­fes­si­o­nal en altes magis­tra­tu­res. És relle­vant, per enten­dre com fun­ci­o­nava la justícia espa­nyola, saber que la majo­ria dels pro­ces­sats per aquell tri­bu­nal, un 51,71%, eren d’ori­gen català. Tot i que sem­bla­ria lògic que en democràcia no calia cap tri­bu­nal simi­lar, el mateix any 1977 es va crear l’actual Audi­en­cia Naci­o­nal, ini­ci­al­ment amb l’excusa de per­se­guir els delic­tes de ter­ro­risme. Ara, aquest tri­bu­nal intenta tor­pe­di­nar la futura llei d’amnis­tia, que podria pro­vo­car, per l’efecte dominó, l’afe­bli­ment i cai­guda del govern de Pedro Sánchez. Per fer-ho, el jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Manuel García-Cas­tellón no ha dub­tat d’acu­sar el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i Marta Rovira de ter­ro­risme, amb un argu­men­tari i un relat aga­fats amb pin­ces. Hi ha unes quan­tes cau­ses polèmiques de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, com la que va impe­dir que es jutgés l’exse­cretària gene­ral del PP María Dolo­res de Cos­pe­dal per espi­o­natge o la que va fer que es man­tingués dos anys a la presó l’expre­si­dent del Barça San­dro Rosell, tot i que era inno­cent. El pro­blema de la justícia espa­nyola no és d’un jutge o un tri­bu­nal en par­ti­cu­lar. El màxim òrgan de govern dels jut­ges, el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), amb el man­dat cadu­cat, està con­tra­ve­nint, des de fa cinc anys, a l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal. El PP blo­queja la reno­vació del CGPJ –inte­grat per una majo­ria con­ser­va­dora– perquè no vol per­dre la presència de jut­ges afins ideològica­ment en llocs clau del Suprem. Fa temps que es va judi­ci­a­lit­zar la política i s’ha poli­tit­zat la justícia. Només cal mirar les escan­da­lo­ses coin­cidències de les agen­des i calen­da­ris polítics i judi­ci­als.