La trilogia dels vuit cognoms

Espe­ro­nada per l’èxit de taqui­lla francès Ben­vin­guts al nord, en què un car­ter pro­vençal és des­ti­nat a un poble fla­menc, l’any 2014 es va estre­nar a Espa­nya la pel·lícula Ocho ape­lli­dos vas­cos. Més enllà de la qüestió dels tòpics regi­o­nals que ja es trac­tava en el film de Dany Boon, a la còpia espa­nyola els cari­ca­tu­rit­zats del nord penin­su­lar es mos­tren com a mem­bres d’una soci­e­tat tan­cada i racista. Uns cap qua­drats igno­rants que neces­si­ta­ven l’ale­gria i la sim­pa­tia d’un andalús per obrir els seus cors i les seves ments. D’aquí el títol que fa referència a l’ori­gen dels cognoms: són molts anys de pro­pa­ganda espa­nyo­lista a la premsa gene­ra­lista posant èmfasi en teo­ries sobre l’Rh nega­tiu dels bas­cos i fent inter­pre­ta­ci­ons extem­porànies dels escrits de Sabino Arana. Per si no n’hi havia prou, l’any 2015 ens va tocar el rebre a nosal­tres amb Ocho ape­lli­dos cata­la­nes. Entre conya i conya, els cata­lans es pre­sen­ten com un altre col·lec­tiu de fanàtics, deci­dits a rebut­jar tot allò que faci olor d’espa­nyol. Ara ha arri­bat a les pan­ta­lles Ocho ape­lli­dos mar­roquís per aca­bar de com­ple­tar la tri­lo­gia de la befa xovi­nista, con­for­mant una tria que no és casual ni sorprèn gens. Pot sem­blar que no n’hi ha per tant, però la selecció coin­ci­deix exac­ta­ment amb les pri­me­res fòbies de l’extrema dreta espa­nyola: bas­cos i cata­lans, com a mals espa­nyols, i el veí musulmà del sud que, al mateix temps, és un dels prin­ci­pals punts d’ori­gen de la immi­gració a l’Estat. Men­tres­tant, un rònec Alfonso Guerra es lamenta a la tele­visió, en horari de màxima audiència, que ja no es poden fer acu­dits d’homo­se­xu­als i de nans. Ell, és clar, no és ni una cosa ni l’altra. Que no pateixi, que els humo­ris­tes més cas­po­sos tenen garan­tida una pròspera car­rera a Espa­nya, men­tre que qui faci escarni dels pode­ro­sos és molt fàcil que, com a mínim, acabi asse­gut en un jut­jat.