Abascal i el campanar

San­ti­ago Abas­cal diu a Bue­nos Aires que el poble voldrà veure Pedro Sánchez pen­jat dels peus per haver posat en risc la uni­dad naci­o­nal. Les decla­ra­ci­ons, pot­ser ine­vi­ta­bles per una pujada de tes­tos­te­rona patriòtica enmig de l’aque­larre ultra­dretà que ha sig­ni­fi­cat la presa de pos­sessió de Javier Milei com a pre­si­dent de l’Argen­tina, omplen titu­lars i pro­vo­quen reac­ci­ons d’uns i altres. Qui tin­gui dos dits de seny s’escan­da­lit­zarà de la baja­nada de l’alçada d’un cam­pa­nar que ha tor­nat a dir el líder de Vox. La qüestió és que a cada baja­nada el cam­pa­nar es va fent més alt, pot­ser tant com ell vol­dria que pen­ges­sin els peus de Sánchez. I el pro­blema és que ens anem acos­tu­mant a aques­tes decla­ra­ci­ons tan bèsties. Reac­ci­o­nem com si només fos­sin esti­ra­bots d’un per­so­natge d’aquells sonats a qui ningú fa gaire cas, arron­sem les espat­lles i neguem amb el cap. Però no és cap boge­ria ni cap rellis­cada, és un pas més en la mani­o­bra de la ultra­dreta de desa­cre­di­tar la democràcia. Ja tant els fa que siguem cata­lans que vul­guem posar les urnes o que siguin espa­nyols que votin allò que a ells no els agrada. La qüestió és anar insis­tint en la idea de cop d’estat i de com­pa­rar un pre­si­dent electe com Sánchez amb un dic­ta­dor com Mus­so­lini. I colar, a més, que els par­tits d’esquerra són els res­pon­sa­bles de tots els mals. En la mateixa entre­vista, Abas­cal parla d’aquells que donen suport a la llei d’amnis­tia com a zur­dos de mierda. Per a ell el poble només són els patri­o­tes espa­nyols, molt i molt patri­o­tes excepte quan es tracta de pagar impos­tos. Abas­cal no és cap boig, es pot per­me­tre afe­gir pisos al cam­pa­nar perquè sap que el PP no el traurà de les ins­ti­tu­ci­ons. Men­tres­tant va aca­pa­rant titu­lars. Per això s’ha de con­ti­nuar bata­llant con­tra el dis­curs de l’odi de l’extrema dreta i la millor manera és amb una edu­cació a l’abast de tot­hom que fomenti el pen­sa­ment crític. Però, és clar, no sé si aquesta és la millor set­mana per recor­dar que una soci­e­tat amb un bon nivell edu­ca­tiu és una soci­e­tat més lliure.