Sense notícia de la ZEPA

Sem­blava que la COP28 aca­ba­ria sense con­clu­si­ons des­ta­ca­bles, i con­tra tot pronòstic i en temps afe­git s’ha apro­vat un acord, segu­ra­ment insu­fi­ci­ent, per començar a dei­xar enrere de forma pro­gres­siva els com­bus­ti­bles fòssils. Els últims estius ja ens hem ado­nat que el canvi climàtic és una rea­li­tat, i aquest hivern ens enfron­tem a una sequera històrica. El pla­neta no pot més, i cal actuar de forma con­tun­dent. A casa nos­tra, però, les alar­mes no sem­bla que s’encen­guin de forma sin­cro­nit­zada. El mateix dia que la Gene­ra­li­tat alerta de les res­tric­ci­ons d’aigua que ens cauen al damunt –esta­ria bé que s’actuï de forma urgent per repa­rar les cano­na­des que per­den milers de litres d’aigua cada dia–, es torna a posar el focus en l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, amb l’argu­ment per part de la seva direc­tora que s’està arri­bant al límit de capa­ci­tat per als vols de llarg radi. Un aero­port, recor­dem, que està encai­xo­nat entre dues reser­ves natu­rals, les de la Ricarda i del Remo­lar-Fili­pi­nes. For­men part del delta del Llo­bre­gat, zona humida d’espe­cial importància per a la bio­di­ver­si­tat però que no està sent pro­te­gida com cal. Així ho va adver­tir la Comissió Euro­pea el febrer del 2021, quan va ins­tar l’Estat, i per dele­gació la Gene­ra­li­tat, a millo­rar-ne la pre­ser­vació per posar fi a la degra­dació que pateix l’espai i a tri­pli­car la superfície pro­te­gida com a zona d’espe­cial pro­tecció per a les aus (ZEPA). Falta poc perquè es com­plei­xin els tres anys des d’aque­lla carta i la Gene­ra­li­tat no ha ampliat la ZEPA. Pot­ser quan arribi l’ampli­ació les aus hau­ran migrat a entorns més ama­bles.