El mestre

Una pel·lícula bonica, entra­nya­ble i històrica, que val la pena veure i comen­tar aquests dies de tro­ba­des amb la família i els amics, és El mes­tre que va pro­me­tre el mar. Tracta d’un jove mes­tre català, Antoni Benai­ges, de Mont-roig del Camp, que és des­ti­nat, en la seva pri­mera plaça defi­ni­tiva, a un petit poble de Bur­gos. Allà esta­bleix una relació empàtica amb els nens i nenes que acu­dei­xen a la seva petita i modesta escola. Hi con­flu­ei­xen uns infants que mos­tren desig d’apren­dre amb un docent actiu i dinàmic que pro­posa als alum­nes conèixer la immen­si­tat de la Medi­terrània com a clo­enda del curs del 36. Tota la trama es mou entre el pre­sent i el pas­sat en un vaivé d’emo­ci­ons que ens aju­den a recor­dar una rea­li­tat de la nos­tra història que no es pot obli­dar i que fins ara ha estat molt silen­ci­ada: la neta que vol tro­bar les res­tes del seu besavi enter­rat en una fossa comuna; l’avi amb sem­blant inex­pres­siu que acaba de patir un ictus i, quan veu la foto­gra­fia amb el seu mes­tre i altres alum­nes davant l’escola, se li il·lumina la cara, i la il·lusió d’una mai­nada que mos­tra una gran com­pli­ci­tat i admi­ració envers l’Anto­nio. Un mes­tre que viu la seva pro­fessió amb passió, emoció i com­promís. Un mes­tre que sap escol­tar i acom­pa­nyar l’alum­nat en el seu procés de des­co­bri­ment i apre­nen­tatge en una escola que vol activa, seguint la meto­do­lo­gia Frei­net. El mateix ins­pec­tor d’ense­nya­ment, quan els va a visi­tar, queda per­plex en obser­var que els alum­nes res­po­nen satis­factòria­ment a les pre­gun­tes i fan cor­rec­ta­ment els exer­ci­cis que els demana; el capellà queda estu­pe­facte, ja que no veu amb bons ulls aquell pro­fes­sor que escriu uns arti­cles que tras­puen aires de lli­ber­tat. Un mes­tre que pateix la cru­enta barbàrie d’un alçament fei­xista i que, per les seves cre­en­ces cre­a­ti­ves, inno­va­do­res i igua­litàries, és tor­tu­rat i vil­ment assas­si­nat. Ara és més impor­tant que mai rei­vin­di­car la figura del mes­tre. Els resul­tats, gens satis­fac­to­ris, de l’informe PISA tenen en el punt de mira els ense­nyants com a part res­pon­sa­ble de la dava­llada en edu­cació. Cal reva­lo­rar –i donar-hi suport– una pro­fessió que, per la con­no­tació que té en la for­mació dels infants i ado­les­cents, és d’una importància cab­dal i esdevé un pilar bàsic de la nos­tra soci­e­tat.