Opinió

Tribuna

Any nou, foc nou

“L’augment de les opcions de vot només pot portar, en les condicions actuals i si no es pensa bé, a incrementar falsos debats i a accentuar la dispersió del vot
“A les noves propostes se’ls ha d’exigir que no simplifiquin enganyosament el camí de la independència i que col·laborin en la construcció del moviment de base unitari

Després d’aquests anys de repressió, con­fusió i fal­sos debats, són molts els qui diuen que l’inde­pen­den­tisme neces­sita una reno­vació: nous lide­rat­ges segons alguns; noves pro­pos­tes elec­to­rals, segons uns altres; enfon­sar els par­tits actu­als, cla­men uns ter­cers... I tot d’una... apa­rei­xen ara les parau­les foc nou que, per a alguna gent, sug­ge­rei­xen tan sols una mena de sor­tida incendiària...

Però, a parer meu, fer foc nou té ara el sen­tit de reco­mençar sense els ròssecs del pas­sat, sense l’entre­banc de tot allò que segur que s’ha fet mala­ment. En aquests ter­mes, el retrets que fan viure tan­tes per­so­nes, són ben expli­ca­bles però ja no hau­rien de ser el cen­tre del debat, sinó que el foc nou neix d’una tasca prèvia de reflexió per a enca­rar el camí.

Cal, doncs, trac­tar de la paraula tan rebre­gada de la uni­tat, iden­ti­fi­car les fal­ses dre­ce­res i abor­dar clara­ment la manera d’evi­tar el domini del sec­ta­risme elec­to­ral. Sabem que la riva­li­tat elec­to­ra­lista com­porta for­mes endèmiques de cor­rupció damunt les quals es van exa­cer­bant les llui­tes per un modus vivendi pri­vi­le­giat dins el capi­ta­lisme deca­dent actual, unes pràcti­ques que han arros­se­gat les orga­nit­za­ci­ons par­la­mentàries prin­ci­pals, d’ads­cripció inde­pen­den­tista, cap a la ino­perància.

Caldrà, doncs, cons­truir la uni­tat, sense aquest clima de riva­li­tat, par­tint de l’acció con­junta pri­migènia, que és la uni­tat des de la base. Pen­sar que, ara, amb la cre­ació de noves opci­ons elec­to­rals es podrien resol­dre aques­tes man­can­ces és un error de càlcul impor­tant perquè l’aug­ment de les opci­ons de vot només pot por­tar, en les con­di­ci­ons actu­als i si no es pensa bé, a incre­men­tar fal­sos debats i a accen­tuar la dis­persió del vot.

Les ‘noves’ pro­pos­tes elec­to­rals ja nei­xen amb els matei­xos defec­tes que les fan política­ment ino­fen­si­ves: una anàlisi defec­tu­osa de la rea­li­tat, un res­sen­ti­ment vis­ce­ral com a motor i, nor­mal­ment, un sec­ta­risme que les fa fins i tot més sectàries que les que hem patit fins ara. Però, no es pot aban­do­nar a l’ene­mic el camp ins­ti­tu­ci­o­nal i, encara menys, aca­bar de frag­men­tar el movi­ment. És per això que soc del parer que caldrà ser molt exi­gents amb qual­se­vol de les pro­pos­tes que es vul­guin crear (i amb les ja exis­tents) perquè res­pec­tin dues con­di­ci­ons bàsiques: no sim­pli­fi­car enga­nyo­sa­ment el camí de la inde­pendència; i col·labo­rar en la cons­trucció del movi­ment de base uni­tari. Unes con­si­de­ra­ci­ons que s’hau­rien d’adreçar sobre­tot a la direcció de l’ANC que ha aban­do­nat els seus prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals que li pro­hi­bien par­ti­ci­par en les elec­ci­ons i s’hi ha llançat de cap, d’una manera ben poc raci­o­nal.

És sabut també que hi ha ‘noves’ pro­pos­tes que sim­pli­fi­quen equi­vo­ca­da­ment les tas­ques limi­tant-ho tot a “fer la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència, la DUI”. Però això ja s’ha fet i la qüestió cen­tral ara és una altra: és crear les con­di­ci­ons soci­als i polítiques per a fer i poder man­te­nir la inde­pendència. És igual­ment una mos­tra de sim­plisme defen­sar que l’inde­pen­den­tisme no ha de tenir pro­grama social, una afir­mació que, en els temps con­vul­sos actu­als, és un error de l’alçada d’un cam­pa­nar.

Ens cal la uni­tat arreu del ter­ri­tori, defen­sant la República cata­lana inde­pen­dent, laica i ben arre­lada a les llui­tes del nos­tre poble, des de la lluita cen­tral per la llen­gua, a les jus­tes rei­vin­di­ca­ci­ons del sin­di­ca­lisme, el femi­nisme, i l’eco­lo­gisme com a fites cons­tants i necessàries. Con­tra la monar­quia borbònica espa­nyola i denun­ci­ant també l’estat francès inte­grista i jacobí que no vol que el català es pugui par­lar ni tan sols en un ajun­ta­ment.

Defen­sant els nos­tres drets ina­li­e­na­bles, arreu dels Països Cata­lans, rebut­jant l’ocu­pació política i la repressió; fent el buit als mono­po­lis (IBEX i altres) que mouen els fils del poder i enco­rat­gen les ban­des fei­xis­tes; denun­ci­ant la cor­rupció, el fana­tisme religiós i esta­ta­lista (que és causa de tan­tes guer­res i opres­si­ons), tre­ba­llant per a arra­co­nar la ignorància que acom­pa­nya aques­tes for­mes intran­sigència; pro­cla­mant d’una manera per­ma­nent el dret a una soci­e­tat justa i a la igual­tat, sense els abu­sos ni les injustícies del règim monàrquic espa­nyol i el des­po­tisme jacobí francès, pro­pis d’èpoques pretèrites. És per aquest camí que té sen­tit fer foc nou: Nova sang, nova saba. I ben arre­lats a la terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia