La por del CGPJ a les comissions de ‘lawfare’

En el marc de l’estat de dret, la pre­ser­vació de la inde­pendència del poder judi­cial ha de ser una con­si­de­ració tan pri­o­ritària com la de pro­te­gir el dret dels ciu­ta­dans a ser jut­jats de manera justa i impar­cial, a gau­dir de tutela judi­cial efec­tiva i a no ser espi­ats amb fina­li­tats pros­pec­ti­ves sota l’empara d’un jut­jat. Aquest equi­li­bri depèn forçosa­ment del fet que el poder judi­cial se sot­meti a pro­ces­sos de trans­parència que, lluny de posar en qüestió la seva inde­pendència, la refor­cen. Per tant, hau­ria de cau­sar per­ple­xi­tat la decisió del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial d’ins­tar el Congrés i el Senat a no citar jut­ges ni magis­trats a les comis­si­ons que trac­tin el ‘law­fare’, amb l’adver­ti­ment que, si mal­grat tot ho fan, l’òrgan de govern dels jut­ges vetarà les com­pa­rei­xen­ces empa­rant-se en la Cons­ti­tució i la llei orgànica del poder judi­cial. Hau­ria de cau­sar per­ple­xi­tat perquè la decisió implica la renúncia a expli­car-se per esvair dub­tes, per con­tri­buir a la salut democràtica de l’Estat actu­ant amb la màxima trans­parència des d’un dels seus pilars fona­men­tals. Si no hi ha cap ombra de sos­pita, si tots els indi­cis són equívocs, si no hi ha res per ama­gar, no els hau­ria de fer cap recança com­parèixer en una comissió par­la­mentària. L’escrit del CGPJ hau­ria de cau­sar per­ple­xi­tat, escrit en con­di­ci­o­nal, i no la causa. No ho fa perquè l’opo­sició de l’òrgan de govern dels jut­ges a les com­pa­rei­xen­ces ha estat unànime, i és pre­ci­sa­ment aquest resul­tat inver­sem­blant el que resta cre­di­bi­li­tat a una posició amb deix cor­po­ra­ti­vista entre uns magis­trats que con­ti­nuen exer­cint el càrrec de manera impas­si­ble, amb el man­dat cadu­cat de cinc anys, en una acti­tud que no és pròpia de ser­vi­dors públics.

El docu­ment del CGPJ té una lec­tura addi­ci­o­nal. Posa també en qüestió la clas­si­fi­cació dels seus mem­bres en pro­gres­sis­tes i con­ser­va­dors i els apropa més a les tesis dels par­tits res­pec­tius que els han pro­po­sat. A un jutge que es rei­vin­di­qui pro­gres­sista no li hau­ria de cau­sar cap inco­mo­di­tat com­parèixer en una comissió par­la­mentària i argu­men­tar per què el sen­tit de les seves actu­a­ci­ons s’ins­pira només en la tècnica jurídica i no conté cap biaix ideològic.