Com amb el GAL

De cop els mit­jans “tenen accés” a docu­ments que dei­xen una mica més clar el que ja hi teníem molt. Que l’ope­ració Cata­lu­nya con­tra el pen­sa­ment inde­pen­den­tista català va exis­tir. Que la va pen­sar, orga­nit­zar i per­pe­trar l’Estat espa­nyol. Que ho va fer amb mit­jans de l’Estat espa­nyol i conei­xe­ment i auto­rit­zació dels màxims man­da­ta­ris de l’Estat espa­nyol. I que va ser pros­pec­tiva i tram­posa i petava totes les cos­tu­res legals de l’admi­nis­tració política, de la poli­cia i de la judi­ca­tura. De cop uns mit­jans hi “tenen accés”. Uns quants ens posem les mans al cap per més “déjà-vu” que sigui la podri­dura democràtica que exhi­beix el règim del 78. I uns quants (bàsica­ment la colla pes­si­go­lla de l’uni­o­nisme més recal­ci­trant) xiu­len, miren a l’altre cantó i no escri­uen ni una rat­lla. Si ho mirem amb pers­pec­tiva política espa­nyola, és un GAL 2, amb els papers can­vi­ats entre soci­a­lis­tes i popu­lars. Els popu­lars varen jugar el GAL perquè no sabien com aca­bar amb en Felipe González, i encara que la judi­ca­tura els va seguir no es va con­cre­tar mai la X. No fos cas! Vera i Bar­ri­o­nu­evo van entrar a la presó, però van pujar als altars. Ara els soci­a­lis­tes ho juguen perquè no poden dir que no, com l’any pas­sat, que van atu­rar la comissió d’inves­ti­gació. Però està per veure si la judi­ca­tura els seguirà. Com està per veure si ho mesu­ra­ran amb la mateixa canya que les escol­tes telefòniques. És un GAL 2, a la inversa i forçat. Temps al temps!