El sorolls dels avions grans

Una cosa amb què es poden entre­te­nir si pas­sen un dia a la platja de Cas­tell­de­fels és inten­tar ende­vi­nar on va aquell avió que fa tant soroll. Bue­nos Aires? Nova York?L’app Flight Radar en dona la res­posta. No falla mai, és un vol a Amèrica. Són només dos o tres al dia, però els avi­ons de radi llarg, més grans per enca­bir el com­bus­ti­ble neces­sari per a un vol transoceànic, es fan notar perquè són molt més soro­llo­sos que la majo­ria quan sobre­vo­len uns pisos que estan a més de 10 quilòmetres del Prat. Què pas­sa­ria si l’aero­port del Prat s’ampliés per per­me­tre el trànsit de més vols de radi llarg? Que pro­ba­ble­ment el soroll que patei­xen els veïns es mul­ti­pli­ca­ria fins a uns nivells insu­por­ta­bles. Si ja a l’extrem del Cas­tell­de­fels més llunyà del Prat es dei­xen notar així, ima­gi­nin què pas­sarà a Gavà Mar. Ja, diran, no haver com­prat un pis al cos­tat de l’aero­port! Però és que parlo de la mateixa distància que separa el Prat de, per exem­ple, Cor­nellà. Quan es va obrir la ter­cera pista sense haver tin­gut en compte l’impacte sobre els bar­ris de l’entorn, el soroll era tan insu­por­ta­ble que els veïns es van haver de medi­car. La decla­ració d’impacte ambi­en­tal acon­se­llava inso­no­rit­zar els pisos. Es pre­te­nia que milers de per­so­nes vis­ques­sin tan­ca­des en una bom­bo­lla? No es va fer mai, i per sort es va tro­bar una millora tècnica per des­viar els avi­ons al mar tot just enlai­rar-se. Espero que les admi­nis­tra­ci­ons filin molt prim ara que s’ha acti­vat la comissió entre l’Estat i la Gene­ra­li­tat per ampliar la capa­ci­tat de l’aero­port i que s’hi con­vidi els ajun­ta­ments perquè no es repe­teixi un error simi­lar.