Criatures de la nit

A Cata­lu­nya hi ha alguns muni­ci­pis que estan asso­ci­ats direc­ta­ment a la vida noc­turna. Segu­ra­ment Salou i Llo­ret de Mar són els pri­mers exem­ples que venen al cap quant a farra noc­turna es refe­reix. És veri­tat que aquests dos muni­ci­pis en són expo­nents, però no són els únics on les cri­a­tu­res de la nit cam­pen a la seva volun­tat. Sit­ges, Platja d’Aro o Mataró en podrien ser d’altres. L’oci noc­turn és una rea­li­tat en moltíssims muni­ci­pis que han de con­ju­mi­nar el dret a diver­tir-se i el des­cans del veïnat. Que es tro­ben allò que tots volem pas­sar-nos-ho bé quan sor­tim però no podríem con­viure amb un local a sota de casa. Ni per les fres­ses ni per la brutícia que hi ha l’endemà, ni pels pipins que sovint apa­rei­xen.

Ara l’alcalde de Bar­ce­lona, Jaume Coll­boni, ha anun­ciat la seva intenció de, si tanca un acord de govern amb algú (ja veu­rem amb qui), crear la figura de l’alcalde de nit. La seva funció, segons va expli­car, serà reac­ti­var la vida cul­tu­ral i d’oci de la ciu­tat i pro­gra­mar, coor­di­nar i fer de medi­ació en l’acti­vi­tat noc­turna que té la ciu­tat. Fa la pro­posta basant-se en el model d’altres ciu­tats amb pro­ble­mes simi­lars als de Bar­ce­lona, com ara Nova York i Lon­dres. Una aposta inno­va­dora i que és un regal enve­ri­nat per al grup muni­ci­pal que es quedi aquesta atri­bució. Bàsica­ment perquè el sec­tor de l’oci noc­turn és molt fort i perquè, encara que els pro­fes­si­o­nals s’hi posin bé, el pro­blema no solen ser els locals. Solen ser els cli­ents. A molts esta­bli­ments es demana que s’abaixi la veu, que la gent no es quedi a les por­tes i que tot­hom tin­gui con­duc­tes cíviques. Si la figura de l’alcalde de nit no és algú que tin­gui el diàleg com a prin­ci­pal arma i tin­gui experiència en el sec­tor, poca feina podrà fer. El pro­blema de l’oci noc­turn no se solu­ci­ona amb ins­pec­ci­ons, mul­tes i ober­tura d’expe­di­ents. Cal molta peda­go­gia. I sobre­tot amb els turis­tes de deter­mi­na­des edats, que arri­ben a ter­res cata­la­nes pen­sant que tenen barra lliure per fer el que vul­guin i com­por­tar-se com els doni la gana.