Hipercontaminats

La nos­tra soci­e­tat coneix diver­sos tipus de con­ta­mi­nació que cau­sen molèsties i algu­nes, malal­ties greus. La con­ta­mi­nació atmosfèrica, la con­ta­mi­nació dels aqüífers, la con­ta­mi­nació acústica, la con­ta­mi­nació lumínica... totes ens estan impac­tant i ens can­vien la forma de vida. El cel de les nos­tres nits no és el mateix cel que veien els nos­tres avis, quan l’impacte de la potència lumínica que des­pre­nien els grans nuclis de població era una ínfima part de la que és ara. Les ciu­tats s’hi van adap­tant, i pre­nen mesu­res con­tra el soroll, con­tra els fums dels cot­xes, rebai­xen els lúmens dels fanals públics... Fins i tot creen àrees lliu­res de fum a les pro­xi­mi­tats de les esco­les i cen­tres de salut. Aviat espero que des­co­bri­rem una altra neces­si­tat, cada dia més urgent, que ens ajudi a superar els efec­tes d’una con­ta­mi­nació moderna: la con­ta­mi­nació de la hiper­con­nec­ti­vi­tat. Poder estar con­nec­tat a tot­hora, en qual­se­vol lloc, és com abans era poder fumar a tot­hora i en qual­se­vol lloc. La hiper­con­nec­ti­vi­tat pot sem­blar innòcua, però no ho és gens, i per això encara és més peri­llosa. Pot­ser els ajun­ta­ments podrien començar a defi­nir espais de la ciu­tat “lliu­res de con­nexió”, on no hi hagi manera de poder-se con­nec­tar a les xar­xes soci­als per més ganes que en tin­guis. I de pas pot­ser també dis­mi­nuiríem la con­ta­mi­nació acústica...