Pegats

Hi ha massa auto­mo­bi­lis­tes que con­du­ei­xen afec­tats per la ingestió d’alco­hol. Els mou una con­fiança suïcida –amb la pos­si­bi­li­tat que es con­ver­tei­xin, a més, en homi­ci­des– en la pròpia capa­ci­tat de man­te­nir la luci­desa. No cal dir que estic d’acord amb l’apli­cació de les nor­mes més seve­res per a impe­dir aques­tes desgràcies.

No com­par­teixo, però, l’opinió de l’advo­cat que en la defensa d’un con­duc­tor supo­sa­da­ment embriac ha pro­po­sat a l’Audiència la supressió de la venda de begu­des alcohòliques a les nos­tres auto­pis­tes. Ha argu­men­tat que la legis­lació pre­senta una con­tra­dicció, perquè d’una banda cas­tiga la con­ducció sota la influència de begu­des alcohòliques i de l’altra en per­met la venda i la publi­ci­tat en indrets en els quals es va específica­ment a con­duir.

Com­prenc la bona intenció de la defensa, perquè els advo­cats tenen l’obli­gació d’argu­men­tar tot el que se’ls acu­deixi. Durant la meva curta vida d’advo­cat, em tocà de defen­sar un con­duc­tor acu­sat també perquè cir­cu­lava de manera impru­dent en estat d’embri­a­guesa. Fa anys, i ales­ho­res no s’apli­ca­ven els sis­te­mes actu­als de com­pro­vació d’alco­holèmia. En el sumari cons­tava que un poli­cia moto­rit­zat s’havia endut el con­duc­tor a la dependència cor­res­po­nent per tal de for­mu­lar la denúncia. Se m’acudí de fer veure que hau­ria estat una irres­pon­sa­bi­li­tat mani­festa per part del poli­cia obli­gar el con­duc­tor, si estava real­ment embriac, a fer una colla de quilòmetres de “paquet”, i que si l’havia fet pujar a la moto és que creia que l’acu­sat era ben capaç de tenir els refle­xos neces­sa­ris per a con­ser­var un equi­li­bri tan ines­ta­ble. Com que la res­pon­sa­bi­li­tat del poli­cia no fou dis­cu­tida, l’embri­a­guesa quedà per pro­var.

Acu­dits dialèctics a part, no és cert que a les auto­pis­tes es vagi només a con­duir. També s’hi va a ésser “conduït”. Els viat­gers no con­duc­tors d’un cotxe bé poden atu­rar-se a pren­dre una cer­vesa o una copa. I si a les auto­pis­tes es pro­hibís la venda de begu­des alcohòliques, la con­tra­dicció que asse­nyala l’advo­cat encara aug­men­ta­ria si la venda no fos pro­hi­bida també als bars de les car­re­te­res de tota mena. És, doncs, una pro­hi­bició que no em sem­bla admis­si­ble, sobre­tot perquè emmas­ca­ra­ria sota una norma diguem-ne “puri­tana” el gran pro­blema pen­dent de l’edu­cació humana.

Perquè hi ha un deter­mi­nat nom­bre de crims pas­si­o­nals, ¿és pen­sa­ble la pro­hi­bició dels sen­ti­ments? Pel fet que algu­nes famílies no sàpiguen admi­nis­trar els diners –en per­ju­dici del plat a taula– ¿seria con­ce­bi­ble que els sous fos­sin pagats en espècies? Estic defen­sant, és clar, el dret a equi­vo­car-se, en l’exer­cici del qual l’ésser humà evo­lu­ci­ona de la infan­tesa a la madu­resa, del pro­tec­ci­o­nisme a la res­pon­sa­bi­li­tat. Con­si­dero que l’alco­ho­lisme és una veri­ta­ble cala­mi­tat, i que la presa de consciència social sobre aquesta malal­tia ha de ser una tasca urgent i molt ambi­ci­osa. I que qual­se­vol coacció que sigui cir­cums­tan­cial, i per tant inco­he­rent, en el fons és un pegat anti­e­du­ca­tiu.