Lloret sacseja l’ACA

Entre les carac­terísti­ques del sec­tor públic no hi ha l’agi­li­tat. Garan­ties, ter­mi­nis i també l’enquis­ta­ment d’unes dinàmiques ances­trals que no es jus­ti­fi­quen ens fan resig­nar a una capa­ci­tat reso­lu­tiva medi­o­cre, més accen­tu­ada com més gran és l’admi­nis­tració. S’acaba de com­pro­var amb l’avançament per la dreta que ha pro­pi­nat el gremi d’hos­ta­le­ria de Llo­ret a l’Agència Cata­lana de l’Aigua. A Llo­ret –també passa a Salou, i en altres loca­lit­za­ci­ons turísti­ques cata­la­nes– s’han can­sat d’espe­rar si l’ACA o la pluja tenen plans de res­cat per a la tem­po­rada turística. Llo­ret té 120 esta­bli­ments amb 40.000 pla­ces en oferta, dels quals pen­gen milers de llocs de feina direc­tes i encara més d’indi­rec­tes. No té res d’insòlit que s’hagin lle­git el decret de sequera i hagin apro­vat la com­pra d’una des­sa­la­dora portàtil per man­te­nir ope­ra­ti­ves les pis­ci­nes i enviar l’exce­dent d’aigua a la xarxa. Poden fer-ho –el decret no diu que no es puguin omplir les pis­ci­nes si l’aigua és d’ori­gen marí– i si el muni­cipi es bene­fi­cia de l’aigua sobrant, tot són avan­tat­ges.

A l’ACA no li ha entrat bé la pro­posta. Algun motiu té si Llo­ret ha fet públic el pla abans de con­sul­tar-lo amb l’agència que ges­ti­ona un bé públic tan sen­si­ble com l’aigua. Però ara l’ACA té dues pos­si­bi­li­tats, fer-se l’ofesa i girar l’esquena a una solució que no pot ser mai estruc­tu­ral però que pot ser útil en l’emergència, o bé empas­sar-se l’amor propi, assu­mir que la ini­ci­a­tiva de Llo­ret és posi­tiva, acor­dar-la i fins i tot incen­ti­var-ne rèpli­ques si aju­den a alleu­ge­rir la falta d’aigua. Negar-s’hi en nom de no fer diferències vore­ja­ria la demagògia quan les reta­lla­des d’aigua en l’agri­cul­tura, rama­de­ria, indústria i sec­tor de ser­veis ja no són les matei­xes. D’acord, si a Llo­ret no hi ha pis­ci­nes, tenen la platja a un cop de roc, però tam­poc es tracta de rega­lar una cam­pa­nya fàcil de des­pres­tigi del sec­tor turístic català als amics que gover­nen Madrid, el País Valencià i les Bale­ars, que pre­su­mi­ran que ells sí que tenen pis­ci­nes. El dany a la marca a nivell glo­bal esta­ria garan­tit i men­tre deci­dim si sí o si no, i si hi ha model econòmic alter­na­tiu, el 12% del PIB i el 13% de llocs de feina que garan­teix el turisme no són per fer-ne broma.