Carnaval a duo

Al Maresme som gent amb un cert sisè sen­tit. Tenim per­so­nes que en deter­mi­nats moments de la història, sobre­tot durant la més recent, han sabut apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat per treure’n un pro­fit, per arris­car amb una aposta que ini­ci­al­ment no sem­blava cap bona idea, però que amb els anys ha anat con­so­li­dant-se com un encert inne­ga­ble. Tot escom­brant cap a casa, un dels millors exem­ples que argu­men­ten aquesta manera d’avançar-se al futur és el Car­na­val de l’Alt Maresme, orga­nit­zat per Pineda i Cale­lla, que s’ha cele­brat aquest cap de set­mana. Sí, ho han lle­git bé. A la zona nord de la comarca cele­brem el car­nes­tol­tes, hi ho fem llençant la casa per la fines­tra, una set­mana després que la tra­dició l’hagi matat i enter­rat. La cita fes­tiva, que aquest any ja n’ha sumat vint-i-tres, ha aple­gat una tren­tena de colles i uns 1.500 par­ti­ci­pants d’arreu de Cata­lu­nya. Forçada a atu­rar l’acti­vi­tat per culpa de la pandèmia, els dar­rers temps ha car­re­gat piles i pràcti­ca­ment ha recu­pe­rat les xifres del 2019. Tant a dins com a fora de la rua, on el públic sem­pre s’ha man­tin­gut fidel. Però fem una mica d’història. El car­na­val con­ce­but com una rua més par­ti­ci­pa­tiva i amb un plus d’espec­ta­cu­la­ri­tat bus­cant ressò més enllà dels límits muni­ci­pals va néixer a Cale­lla als anys vui­tanta. L’embran­zida d’un grup d’acti­vis­tes locals va encen­dre una flama que es man­tin­dria amb més o menys for­tuna fins que des­a­vi­nen­ces amb el con­sis­tori de torn hi van posar punt final. La pro­posta lúdica, però, ja s’havia fet un nom i tan­car-la dins el calaix no era una opció. Des del barri del Poble­nou de Pineda, a tocar de Cale­lla, van afron­tar el repte d’aga­far-ne el tes­ti­moni amb més volun­tat que no pas mit­jans. Però el destí de la tro­bada era recu­pe­rar l’empenta que mai no s’hau­ria d’haver aca­bat. Una empenta ali­men­tada des del pri­mer moment per la pro­posta d’orga­nit­zar la rua el cap de set­mana poste­rior al car­na­val ofi­cial. D’aquesta manera tan sim­ple els res­pon­sa­bles es garan­tien una major par­ti­ci­pació, en tant que faci­li­ta­ven que les colles que ja tenien com­promès el car­nes­tol­tes ofi­cial, pogues­sin tor­nar a lluir ves­tits i balls en una nova jor­nada. L’incen­tiu dels pre­mis en metàl·lic, aquest any arri­bant als 14.000 euros a repar­tir, també va ser un bon al·lici­ent, sens dubte. Quan la gent de Cale­lla va veure que el seu car­na­val havia res­sus­ci­tat van pren­dre una sàvia, i no sem­pre fàcil, decisió: par­lar amb Pineda i pro­po­sar-los afe­gir-se a l’orga­nit­zació. L’entesa va ser imme­di­ata i des de lla­vors el bon veïnatge i la col·labo­ració entre els ajun­ta­ments ha permès man­te­nir una festa que va camí de com­plir el quart de segle amb una bona salut de ferro. Durant aquest temps s’ha escurçat el recor­re­gut, s’ha reduït l’horari i s’ha can­viat l’inici i el final de la rua, però han estat can­vis que no han afec­tat gens l’espe­rit final d’una cele­bració que demos­tra que la suma d’esforços pot donar molt bons resul­tats.