Amnistia i autofinançament

Si mirem amb pers­pec­tiva què s’ha acon­se­guit amb la llei d’amnis­tia, no podem tenir dub­tes que es tracta d’una doble victòria par­cial de l’inde­pen­den­tisme. Tam­poc podem igno­rar que hi ha un cas, el d’en Joan de l’Empordà, que pos­si­ble­ment no en podrà ser bene­fi­ciat. Això dol perquè fins ara només Alerta Solidària ha fet una política cons­tant real­ment solidària envers les per­so­nes que no eren VIP. Amb tot, aquesta victòria con­tra la repressió gene­ra­lit­zada és impor­tant perquè ha solu­ci­o­nat una man­cança del movi­ment inde­pen­den­tista en la lluita anti­re­pres­siva. Vam anar junts cap a l’embat amb l’Estat per la nos­tra lli­ber­tat, però no vam ser capaços de bas­tir una veri­ta­ble orga­nit­zació anti­re­pres­siva. Una man­cança que cal cor­re­gir, ja que la repressió no s’atu­rarà. Va dol­dre veure com els qui van rebre el suport dels de baix, després ni tan sols van acom­pa­nyar els qui eren jut­jats per pro­tes­tar con­tra l’empre­so­na­ment dels VIP. Els exi­li­ats i espe­ci­al­ment Puig­de­mont sí que els van fer cos­tat a través de car­tes de suport pri­va­des i públi­ques. D’altres, amb més faci­li­tats, malau­ra­da­ment se’n van desen­ten­dre, apres­sats pels pac­tes amb el PSOE i els indults. L’altra victòria amb relació a l’amnis­tia és que s’ha esquer­dat l’Estat. Però que ningú es faci il·lusi­ons, es tor­na­ran a posar d’acord tan bon punt vegin que ens podem inde­pen­dit­zar. L’altre motor que pot aca­bar d’esquer­dar l’Estat és refor­mar el sis­tema de finançament. El PSOE, mal­grat estar tena­llat, ha tor­nat a humi­liar el govern català amb l’incom­pli­ment de les inver­si­ons. Com pot dir ERC que no apro­varà el pres­su­post del PSOE si fins ara tot ho argu­men­tava amb la por al PP? Ja no els ser­vei­xen els argu­ments amb què ho jus­ti­fi­ca­ven tot?