Putin, mal que pesi

Vladímir Putin pre­si­dirà Rússia sis anys més, fins al 2030, un horitzó de 30 anys de poder –el man­dat de Dmi­tri Medvédev no l’inter­romp gens ni mica– que con­vida a fer algu­nes refle­xi­ons i a repen­sar estratègies. A Putin no se li pot com­prar el relat de victòria incon­tes­ta­ble. Rússia no ha tin­gut elec­ci­ons lliu­res perquè l’opo­sició real ha estat esbor­rada del mapa i ni tan sols els resul­tats es poden con­si­de­rar fia­bles davant l’absència d’obser­va­dors neu­trals. Putin es fixava com a llistó per sen­tir-se blin­dat superar el 80% de vot per pri­mera vegada en la història i, ves per on, les dades finals l’apro­pen al 88%. Con­cloure, però, que Putin només té el suport de les dades ofi­ci­als seria un error colos­sal. L’opo­sició ha estat eli­mi­nada i, mal­grat tot, l’espe­rit d’Alek­sei Navalni ha estat molt pre­sent en la ciu­ta­da­nia que, en un gest heroic, es va con­cen­trar als punts de votació al punt del mig­dia, des­a­fi­ant les ame­na­ces de repressió del Krem­lin. Però, mal­grat que a Rússia la dis­sidència con­ti­nua viva, no es pot menys­te­nir la capa­ci­tat aglu­ti­na­dora de Putin, que té una gran bossa de fidels orgu­llo­sos de ser-ne –atrets pel dis­curs naci­o­na­lista al vol­tant de recu­pe­rar la gran Rússia– i hi afe­geix un altre bloc de suport gens menor, inte­grat per població que –fins i tot al preu de posar-se de per­fil davant els exces­sos del seu líder– pre­fe­reix no com­pli­car-se l’existència i con­fiar en qui ha rever­tit la decadència i des­va­ri­e­jos de la pri­mera dècada post­soviètica per ofe­rir-los més esta­bi­li­tat i alguna expec­ta­tiva de millora i progrés. Putin no és un líder homo­lo­ga­ble democràtica­ment amb els paràmetres d’Occi­dent, que no són ben bé els que ope­ren en una Rússia que enca­dena segles de tota­li­ta­ris­mes de per­fils diver­sos. Però si la fer­mesa i la pre­venció de la UE i els Estats Units desem­bo­quen en l’absència de diplomàcia, l’únic que s’acon­se­guirà serà enfor­tir Putin en clau interna russa i que se senti més legi­ti­mat per tirar pel dret. Avui, Rússia no té una opo­sició estruc­tu­rada i ope­ra­tiva, i la dis­sidència és repri­mida amb duresa. Però després de tants anys en el poder, Occi­dent ha de revi­sar qui­nes de les deci­si­ons que ha pres en els últims anys res­pecte a Rússia han con­tribuït a per­pe­tuar Putin en el poder.