El Galligants

Ens falta aigua. Més enllà de les plu­ges d’aquest dar­rer mes de març, cal que plo­gui més. Vivim en un muni­cipi on l’aigua ha for­mat part de la memòria i el pai­satge durant segles. Girona és cone­guda com la ciu­tat dels qua­tre rius i una séquia. Són aquests cur­sos flu­vi­als els que han con­di­ci­o­nat i, en algun cas, deter­mi­nat la seva història i la seva trama urbanística. D’aquests rius, el més pro­per a casa és el Galli­gants. La gent que em coneix sap per­fec­ta­ment com tocar-me el botet amb aquest tema. N’hi ha prou que em pre­gun­tin irònica­ment quanta aigua hi passa o si l’he pogut tra­ves­sar sense mullar-me. Fins i tot, gosen pre­gun­tar-me si la poca aigua que s’hi veu no serà perquè el veí s’ha dei­xat l’aixeta oberta. En aquests casos, la mosca em puja al nas. I ja se sap que, amb les mos­ques, a Girona no s’hi juga. El Galli­gants té mala sort fins i tot amb el nom. En un car­tell prop de la plaça de les Sar­da­nes, el mateix Ajun­ta­ment hi escrigué mala­ment el topònim, sense la lle­tra t. L’ori­gen del mot és dubtós. Sovint, se’l fa deri­var del cant del gall, refe­rint-se al mones­tir que, alhora, prové del relat evangèlic de les nega­ci­ons de Pere. Tam­poc queda clara la seva cate­go­ria flu­vial. La geògrafa Anna Ribas, catedràtica de la UdG, el con­si­dera un tor­rent més que un riu. L’Enci­clopèdia Cata­lana s’hi refe­reix com a riera. Més enllà de la seva pobresa aqüífera, la història ens diu que, quan par­lem d’inun­da­ci­ons, el Galli­gants va ser el cau­sant del des­as­tre més gran vis­cut a la ciu­tat. Us reco­mano lle­gir-ne el relat en un dels tre­balls de la Dra. Ribas: el lli­bret Les inun­da­ci­ons a Girona, una petita joia edi­tada per l’Ajun­ta­ment i l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Giro­nins. Allà hi tro­ba­reu expli­cat com, la nit del 18 al 19 de setem­bre del 1843, unes for­tes plu­ges sobre Sant Daniel feren pujar tant el nivell del Galli­gants que s’obs­truí el por­tal de Sarraïnes, sota l’absis del mones­tir de Sant Pere. El mur va cedir pro­vo­cant un gran ter­ra­bas­tall. Segons els cro­nis­tes de l’època, 22 cases del barri de Sant Pere que­da­ren des­truïdes i 150 més resul­ta­ren greu­ment afec­ta­des. El balanç de vícti­mes mor­tals se situà entre les 120 i les 130 per­so­nes. Un epi­sodi sem­blant va tenir lloc el 8 d’octu­bre del 1861, altre cop amb el Galli­gants endu­ent-se el por­tal de Sarraïnes. Hi hagué dos morts. Pobre Galli­gants! Qui ho diria ara! No us refieu mai del tot, d’una riera seca.