La Hispano Suïssa

L’autocrítica és una vir­tut. I jo haig de fer autocrítica perquè no vaig comen­tar la publi­cació de la història de l’empresa auto­mo­bilística La His­pano Suïssa fa qua­tre anys, en el moment de la seva publi­cació. El lli­bre és del Dr. Jordi Nadal i també i del doc­tor Car­les Sudrià. La publi­cació coin­cidí amb la mort del pri­mer. Va tri­gar 10 anys a escriure’l. Quan me’l tro­bava, li dema­nava quan el publi­ca­ria i ell res­po­nia dient que li fal­tava una dada que li dona­rien en un minis­teri de París.

Sigui com sigui, el lli­bre merei­xe­ria estar sobre la taula de tots els his­to­ri­a­dors cata­lans i dels interes­sats en la història de l’automòbil. És una prova fefa­ent que Cata­lu­nya, sense poder polític, no té grans pos­si­bi­li­tats. L’empresa, gràcies a l’engi­nyer suís Marc Birkigt i a un grup de capi­ta­lis­tes i ges­tors cata­lans, es va situar en la pri­mera línia del seu sec­tor a pri­mers dels segle XX, quan mar­ques com la Mer­ce­des Benz, la Fiat, la Citroën, entre d’altres, con­so­li­da­ven el seu pes en un sec­tor fona­men­tal per a la indústria. La importància de La His­pano Suïssa es pot com­pro­var en el fet que, durant la Pri­mera Guerra Mun­dial, els motors de l’avi­ació fran­cesa esta­ven fets per la nos­tra marca.

Però l’ensor­rada de la marca i de l’empresa va venir amb el fran­quisme. El pro­fes­sor Nadal em va expli­car una anècdota que no surt al lli­bre. Aca­bada la Guerra Civil, el pre­si­dent de La His­pano Suïssa rebé la visita d’un gene­ral fran­quista, el qual li demanà la venda a favor del règim dels actius de l’empresa. Segui­da­ment, posà sobre la taula la pis­tola regla­mentària que por­tava. Com és fàcil d’ima­gi­nar, el diàleg s’acabà aquí. Els actius de l’empresa foren venuts al règim per una xifra molt infe­rior a la real i es va aca­bar la marca. Per això insis­teixo que amb talent econòmic, però sense poder polític, Cata­lu­nya no té pos­si­bi­li­tats de desen­vo­lu­pa­ment.

Al lli­bre hi ha una llarga pre­sen­tació de l’eco­no­mista Albert Car­re­ras, que té tanta importància com el text del lli­bre. Hi explica que Franco no tingué cap afecte per la família Mateu, acci­o­nista majo­ritària de l’empresa, mal­grat que quan el dic­ta­dor venia a Cata­lu­nya s’hos­tat­java a Pera­lada, seu de la família Mateu. Tant el pare com el fill dels Mateu dona­ren sem­pre suport al règim fran­quista, però no van rebre mai cap com­pen­sació per aquest fet.

Una de les raons per les quals Franco pro­mogué l’expro­pi­ació de La His­pano Suïssa va ser la seva cata­la­ni­tat. A Madrid no podien veure els cata­lans i temo que aquest sen­ti­ment es manté fins ara.

La His­pano Suïssa va ser la gran empresa cata­lana de pri­mers del segle XX tot i la importància del sec­tor tèxtil. Va crear una fàbrica prop de París, fet que els asse­gu­rava l’expansió inter­na­ci­o­nal de la marca, però el geni de l’engi­nyer suís i la gestió de l’empresa esta­ven a Bar­ce­lona. És una lliçó que els cata­lans hem d’apren­dre, ja que difícil­ment Cata­lu­nya crearà grans empre­ses si es manté la sim­pa­tia –amb iro­nia– de la resta de l’estat envers Cata­lu­nya.

Reco­mano la lec­tura del lli­bre de 180 pàgines escrit en un estil fàcil de lle­gir i amb un con­tin­gut apas­si­o­nant. Cata­lu­nya es va poder man­te­nir en el sec­tor de la com­bustió gràcies a les moto­ci­cle­tes, però sense capa­ci­tat d’arri­bar a la fabri­cació d’automòbils, només pos­si­ble amb un nucli amb capa­ci­tat de gestió i amb poder polític.