De set en set
El dia dels trens curts
És dimarts i toca excursió en tren a Girona. Inici del viatge: segons el web de Rodalies, des de la meva estació hi ha un tren a les 8.17 h, un altre a les 8.22 h i un altre a les 8.37 h amb destinació a Sants. Una freqüència de pas gens freqüent en una estació on els trens s’aturen cada mitja hora, però se suposa que es dona servei així a l’hora punta. El de les 8.17 h no passa. El de les 8.22 h passa a les 8.35 h. Sense cap avís de retard. La consulta al Twitter de l’R2 Sud parla de normalitat. El tren és curt, d’aquells de tres vagons en comptes de sis. Passatgers anxovats, o ensardinats, o la combinació d’éssers i llaunes que més agradi. Barcelona-Sants. L’AVE amb destí a Girona de les 9.34 h surt de l’estació, efectivament, a les 9.34 h. Meravellós. Viatge de tornada. L’AVE de les 15.11 h de Girona surt, efectivament, a les 15.11 h. Fantàstic. Sants un altre cop, amb la pretensió d’agafar el tren de Vilanova que s’atura al meu lloc de destí. Panells informatius: tren amb demora. No només el de Vilanova. Tots els de l’R2 Sud, i també els que fan servir la línia com el de Reus. Arriba un tren amb destinació amb Sant Vicenç de Calders. Si el tren del matí era una llauna d’un animal marí qualsevol, el de la tarda és la versió prèmium. De nou un tren curt per absorbir la gentada que s’acumula dels trens amb retard. Corredisses, intents de pujar al tren. Alguns ho aconsegueixen. El tren és incapaç de tancar les portes per l’excés de gent. Alguns es queden a terra. Resultat del partit: AVE, 1 - Rodalies, 0. Se solucionarà alguna cosa amb el traspàs de Rodalies? Hi ha partit per estona.
