Puigdemont: de l’1-O al 12-M

Un submís és algú a qui se li nega la seva capa­ci­tat de ser lliure i res­pon­sa­ble. És algú tute­lat, infan­ti­lit­zat, que pateix una ampu­tació de la seva capa­ci­tat d’auto­de­ter­mi­nar-se quan té les con­di­ci­ons de deci­dir lliu­re­ment què vol. Les dones sabem millor que els homes què és ser tute­lat. Algu­nes clas­ses soci­als invi­si­bi­lit­za­des, també. Els par­lants de les llengües mino­rit­za­des n’estem farts. I també ho patim en tots sen­tits la ciu­ta­da­nia de les naci­ons pro­hi­bi­des. Sabem què són les rela­ci­ons de domini, les rela­ci­ons amo/esclau dis­fres­sa­des de mil for­mes. Sem­pre hi ha qui pensa que com més con­tent es fa l’amo, més bene­fi­cis n’obtindrà l’esclau. N’hi ha que diuen que és millor no enfron­tar-s’hi mai, a l’amo, que revol­tar-se sem­pre va mala­ment per a l’esclau, que no hi ha cap més camí que l’acord de l’amo amb l’esclau. Pre­go­nen que l’amo ja entendrà les raons de l’esclau sense que aquest es planti o es revolti. N’hi ha que volen que l’acció de l’esclau sigui esco­llir un o altre amo, però man­te­nir intacta l’escla­vi­tud. N’hi ha que fins i tot empre­so­nen i repri­mei­xen vio­len­ta­ment els seus fent cos­tat a l’amo, ja sigui per interès ego­ista o per mera ignorància induïda. També n’hi ha que fan com si es pogués viure ple­na­ment al marge de tot ordre polític sense que res els afecti. En aquests moments posem a exa­men quina estratègia inde­pen­den­tista impul­sem. Con­ti­nu­a­rem amb acti­tuds sub­mi­ses o ens alcem de nou? Hi ha qui s’ha man­tin­gut ferm sis anys com­ba­tent tota mena de per­se­cu­ci­ons i injúries sense cap clau­di­cació política. Espa­nya està pen­dent del resul­tat de Puig­de­mont.