Hem de deixar de fer fotos?

Luis Izqui­erdo-Mosso (Ses­tao, 1954) és un artista poli­facètic i un per­so­natge sin­gu­lar amb una gran capa­ci­tat d’obser­vació i un humor irònic. Va ser pro­fes­sor de filo­so­fia a Figue­res, té casa a Espo­lla i des de fa un temps viu a Lla­gos­tera, on el dis­sabte 4 va pre­sen­tar el seu nou lli­bre, Dejar de hacer fotos es fácil si sabes cómo (Lapizlátsuli), un assaig sobre l’excés d’imat­ges que con­su­mim (només a Ins­ta­gram se’n pen­gen més de 200 mili­ons cada dia). En Luis, un excel·lent fotògraf, diu que dei­xar de fer fotos és salu­da­ble i des­mi­ti­fica una sèrie de tòpics sobre el món de la imatge. El 2020 ja va publi­car a la mateixa edi­to­rial un altre assaig molt reco­ma­na­ble, 20 tone­la­das. Arte con­tem­poráneo para turis­tas, un rao­na­ment sobre les reac­ci­ons que té el públic davant d’una obra d’art. L’artista basc i català ha fet una vin­tena d’expo­si­ci­ons indi­vi­du­als, algu­nes més de col·lec­ti­ves, ha rea­lit­zat comis­sa­ri­ats i vídeos, ha diri­git semi­na­ris i cur­sets, ha estat comen­ta­rista d’art, ha publi­cat arti­cles i ha diri­git un mun­tatge de dansa. “Ha fet tot el que ha pogut i gai­rebé tot el que ha vol­gut”, es pot lle­gir en la solapa del lli­bre. L’escrip­tor Enric Rami­o­net, que acaba de publi­car Crims a Rere­mur (Cal·lígraf), va pre­sen­tar la nova obra d’aquest inclas­si­fi­ca­ble cre­a­dor a l’antiga bibli­o­teca del Casino Lla­gos­te­renc, que durant els anys del fran­quisme va ser la sala de jocs de car­tes pro­hi­bits en què qua­tre mur­ris fotien la set­ma­nada als juga­dors pas­se­rells. Una qua­ran­tena de per­so­nes vam seguir una amena i il·lus­tra­tiva con­versa acom­pa­nyada d’imat­ges que han estat motiu d’anàlisi en el lli­bre, des de la foto d’Hit­ler nen a la icònica del Che Gue­vara, pas­sant per la moda dels sel­fies, imat­ges del nos­tre cos a par­tir de les radi­o­gra­fies o uns auto­re­trats en què Luis passa de teòric eco­no­mista a sos­pitós habi­tual.

L’enti­tat Casino Lla­gos­te­renc té 168 anys d’història i una densa pro­gra­mació anual d’acti­vi­tats amb la volun­tat de “donar èmfasi a l’espe­rit crític i a la reflexió per­so­nal i con­tri­buir a ser punt de tro­bada per a tot­hom”. S’hi cele­bren con­ferències, col·loquis, con­certs, escacs, tea­tre, coral, tallers i cur­sos i, fins i tot, una aula de filo­sofa i una d’escrip­tura. Una de les acti­vi­tats més con­so­li­da­des és l’Escola de Música i Dansa amb dotze pro­fes­sors i 212 alum­nes.