Coneixes un pagès?

Al llarg dels últims 40 anys hem acce­le­rat tant el procés d’urba­nit­zació que, actu­al­ment, podem tro­bar per­so­nes a la ciu­tat que no han estat mai en con­tacte amb el món rural. Si abans tot­hom tenia un avi, un tiet o un amic pagès, ara hi ha veïns a les grans ciu­tats de Cata­lu­nya que no han tin­gut mai ni un avi, ni un tiet ni un amic pagès. Encara més, el més a prop que han estat d’un pagès és a la parada del mer­cat o davant la pres­tat­ge­ria de la fruita o la ver­dura del super­mer­cat. Això, que pot sem­blar una anècdota sense importància (quina rellevància pot tenir la pro­fessió dels nos­tres fami­li­ars o amics?), ens aboca a un canvi de para­digma molt impor­tant.

Aquell que no ha estat mai en un hort, que no sap els hora­ris que el pagès ha de fer per poder tirar enda­vant la collita, que no es plan­teja la incer­tesa (climàtica) com una vari­a­ble a tenir en compte en el compte d’explo­tació de l’empresa; aquell que no ha cone­gut mai un pagès no es plan­teja com arriba la llet o l’enciam a la seva taula. Aquell que no ha cone­gut mai un pagès dibuixa els pollas­tres a l’ast i les ver­du­res embo­li­ca­des en un rot­lle de pri­ma­vera.

El cap de set­mana que ve s’inau­gu­ren les Fires de Maig a Vila­franca del Penedès. L’ori­gen d’aques­tes fires comer­ci­als és, pre­ci­sa­ment, en l’acti­vi­tat de la page­sia. En els seus orígens els page­sos com­pra­ven o venien bes­tiar i avi­ram, com­pra­ven i venien els pro­duc­tes de la seva collita i, sobre­tot, com­pra­ven i venien els estris que neces­si­ta­ven per tirar la collita enda­vant.

La subs­ti­tució del bes­tiar per maquinària va con­ver­tir les Fires de Maig en el punt de tro­bada d’empre­ses que fabri­ca­ven i comer­ci­a­lit­za­ven trac­tors o maquinària agrícola. Als estands de les Fires de Maig de Vila­franca es van veure els pri­mers trac­tors amb aire con­di­ci­o­nat dècades enrere, i la inno­vació ha por­tat, cada any, a mos­trar l’última tec­no­lo­gia per fer més fàcil al vida del pagès. Al Penedès, el pagès és, majo­ritària­ment, viti­cul­tor. Aquest any, els estralls de la sequera per­sis­tent que afecta la zona es fan notar. I es nota tant que les empre­ses que comer­ci­a­lit­zen maquinària agrícola han deci­dit no par­ti­ci­par en les Fires de Maig. Ho fan per visi­bi­lit­zar la crisi que hi ha dar­rere les difi­cul­tats econòmiques del sec­tor agrícola.

Si l’any pas­sat hi havia una desena d’estands de maquinària agrícola, aquest any no n’hi haurà cap a les Fires de Maig. Els empre­sa­ris del sec­tor de la maquinària volen que l’admi­nis­tració sigui cons­ci­ent que la page­sia és la pri­mera baula d’una cadena de pro­ducció que afecta molts més ciu­ta­dans del que pot sem­blar a pri­mera vista.

La clau és bus­car l’empa­tia d’aquells que, a poc a poc, s’han anat des­con­nec­tant de la vida rural. Aquells que, per les cir­cumstàncies, no tenen un avi, un tiet o un amic pagès. Aquells que no saben d’on ve la llet o d’on ve el vi. I que tam­poc no els importa. Però que, en els fons, els afecta, oi?