Aragonès fa el primer pas

La reti­rada del pre­si­dent Ara­gonès de la pri­mera fila política assu­mint la res­pon­sa­bi­li­tat de la pata­cada elec­to­ral d’ERC és un gest de coherència política. Pot­ser no tenia alter­na­tiva, però s’ha de valo­rar perquè no tots els líders reac­ci­o­nen així davant d’un mal resul­tat. Si, mal­grat l’obra de govern de la qual pre­su­meix Ara­gonès i els resul­tats de la via nego­ci­a­dora que ha impul­sat amb el govern espa­nyol, ERC ha per­dut 13 dipu­tats, és que la gestió i la comu­ni­cació que se n’ha fet no han con­vençut l’elec­to­rat. Ara bé, la revisió de lide­rat­ges, estratègia i relat no pot ser només cosa del par­tit repu­blicà. Si fos així, l’inde­pen­den­tisme polític demos­tra­ria un cop més que no sap tor­nar al car­ril apro­piat. En les elec­ci­ons del 2017, la repressió, el 155 i la pri­o­ri­tat de ree­di­tar el govern inde­pen­den­tista van impe­dir l’anàlisi cor­recta del tri­omf estèril de Cs: s’estava per­sis­tint en les topa­des per falta d’uni­tat estratègica quan el man­dat de les urnes, votació rere votació, era jus­ta­ment la uni­tat. Ara el xoc ha estat amb un mur, visi­ble de manera sin­gu­lar a Bar­ce­lona i l’impe­ne­tra­ble cin­turó metro­po­lità, clàssic feu de votants soci­a­lis­tes part dels quals un dia van com­prar que la inde­pendència els podia ofe­rir millors con­di­ci­ons de vida i que ara, dece­buts, i mal­grat la falta d’inver­si­ons amb la qual els governs espa­nyols els con­ti­nuen cas­ti­gant han tor­nat als orígens, al PSC. La reflexió i la revisió l’han de fer totes les for­ces inde­pen­den­tis­tes. Si es con­ti­nuen auto­en­ga­nyant, apro­fun­di­ran en la des­mo­bi­lit­zació de la seves bases. És impres­cin­di­ble reco­sir el movi­ment polític i cal tro­bar qui ho pugui i sàpiga lide­rar. Puig­de­mont s’hi ofe­reix i els resul­tats de diu­menge el legi­ti­men, però cal veure si pot gene­rar con­fiança en la resta d’actors. Alhora, el pre­si­dent a l’exili vol explo­rar la inves­ti­dura, tot i que el PSC ja des­carta abs­te­nir-se per faci­li­tar-la. També ERC ha de con­cre­tar què impli­carà el pas a l’opo­sició en ter­mes de vot al Par­la­ment. En tot cas, davant d’una hipòtesi gens des­car­ta­ble d’anar a una inde­sit­jada repe­tició elec­to­ral –que impli­ca­ria no haver entès els resul­tats– l’inde­pen­den­tisme ja es pot afa­nyar a acce­le­rar tots els pro­ces­sos i replan­te­ja­ments o el càstig que rebrà superarà el del 12-M.