L’era de les ‘fake news’, l’hora de l’educació

L’humo­rista nord-ame­ricà Will Rogers deia que la ignorància no és en les coses que no saps, sinó en les que saps però que en rea­li­tat no són així. Una frase molt seri­osa, venint d’un humo­rista. Resu­meix bé un dels mals que afecta la nos­tra soci­e­tat, el de la desin­for­mació. Les fake news, és a dir, les infor­ma­ci­ons fal­ses o, direc­ta­ment, men­ti­des, són velles cone­gu­des. El que és nou és la mag­ni­tud i velo­ci­tat de pro­pa­gació per mitjà de les tec­no­lo­gies digi­tals. Ara bé, per més meca­nis­mes i canals que hi hagi, la decisió de men­tir, de fal­se­jar, sem­pre la pren una per­sona, o més d’una.

Davant d’això, hi ha dues mane­res de com­ba­tre la desin­for­mació. La pri­mera, en ori­gen: l’hones­te­dat periodística. La segona, en destí: l’edu­cació de l’audiència. Com a mes­tre de for­mació que s’ha dedi­cat més de tres dècades al peri­o­disme, estic cons­ci­en­ciat per par­tida doble. Ara, des del Con­sell de l’Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya (CAC), cen­tro part dels meus esforços a pro­por­ci­o­nar eines for­ma­ti­ves que per­me­tin a l’usu­ari dels mit­jans des­triar el gra de la palla. Així, el CAC dis­posa d’un pro­grama d’edu­cació mediàtica, l’edu­CAC, des­ti­nat a aju­dar l’alum­nat a nave­gar pel món de la infor­mació. Ofe­rim uni­tats didàcti­ques àgils i pràcti­ques per tre­ba­llar a les aules. Ens consta que els mes­tres que les uti­lit­zen n’estan con­tents.

L’edu­cació mediàtica és gai­rebé tan bàsica com apren­dre a lle­gir i a escriure. De fet, es tracta de saber lle­gir i escriure en un entorn hiper­mediàtic. Les dades són ina­pel·lables. Segons l’enquesta EU Kids Online, feta per la Unió Euro­pea en 19 països comu­ni­ta­ris, una mit­jana del 80% de la mai­nada euro­pea de 9 a 16 anys es con­nec­ten diària­ment a inter­net a través d’un telèfon intel·ligent. En la mateixa enquesta, reco­nei­xen que pas­sen entre 2 i 3,5 hores a inter­net. A Cata­lu­nya hi ha un test rea­lit­zat l’any 2022 sobre hàbits de con­sum i noves tec­no­lo­gies els resul­tats del qual indi­quen que un 37% de la mai­nada dedica entre 3 i 5 hores diàries al mòbil i un 37% mira el mòbil cons­tant­ment... inclo­ent-hi la nit! Així es mouen els petits i joves actors en l’esce­nari on cal inci­dir des de l’edu­cació.

Entre les acti­vi­tats del pro­grama edu­CAC hi ha uns pre­mis anu­als a les esco­les que tre­ba­llen amb aquest pro­jecte. Aquest any, l’acte de lliu­ra­ment dels guar­dons es fa el dia 29 de maig al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona. I, per pri­mer cop, anirà acom­pa­nyat d’una sessió infor­ma­tiva prèvia, el dia abans, el 28 de maig, a l’espai Modern de la mateixa ciu­tat. En la for­mació de nous públics, de noves audiències, l’escola és l’eix cen­tral. I els docents, peça clau. Un pro­fes­so­rat al qual con­vi­dem a acom­pa­nyar-nos en aquesta sessió on mos­tra­rem exem­ples pràctics i deba­trem amb dos experts de pres­tigi, Jaume Funes i Sara Malo. El pro­grama edu­CAC vol ser útil en aquest món on cada cop costa més dife­ren­ciar la veri­tat de la men­tida. Costa tant, de fet, que la frase de l’humo­rista Will Rogers de l’inici d’aquest arti­cle algun cop ha estat errònia­ment atribuïda (com ens recorda l’his­to­ri­a­dor Peter Burke al seu lli­bre La ignorància) a altres intel·lec­tu­als, com Josh Billings o Mark Twain. Tan­ma­teix, l’afir­mació és indis­cu­ti­ble, i l’edu­cació, amb la comu­ni­tat docent al cap­da­vant, és el millor antídot per fer-hi front.