Infermeres universitàries

Aquest any en fa qua­ranta que va sor­tir la pri­mera pro­moció de diplo­mats uni­ver­si­ta­ris d’infer­me­ria a Tar­ra­gona, fruit d’un neces­sari canvi d’estu­dis que es va anar implan­tant pro­gres­si­va­ment a altres ciu­tats. El pri­mer curs va començar de forma anòmala al febrer, perquè encara no havien donat tots els per­mi­sos per començar quan tocava. Eren uns temps en què ser infer­mera (en femení, perquè aquesta pro­fessió “és feme­nina i això ho hem pagat car al llarg dels anys”) no gau­dia de reco­nei­xe­ment ni acadèmic ni social ni en el mateix àmbit hos­pi­ta­lari. “Venim d’una època molt fosca; la infer­me­ria no era uni­ver­sitària i hi havia mol­tes man­can­ces per poder cobrir les neces­si­tats de la gent”, explica Gemma March, una de les alum­nes d’aque­lla pro­moció, que es va espe­ci­a­lit­zar com a lle­va­dora. Aquest dis­sabte par­ti­ci­parà en la tro­bada que s’ha orga­nit­zat al parc sani­tari de l’hos­pi­tal Joan XXIII, que reu­nirà els diplo­mats d’aque­lla pri­mera for­nada pro­vi­nents d’arreu de Cata­lu­nya i d’Espa­nya. Par­lem amb la Gemma perquè vol que en quedi tes­ti­moni: “Volem visi­bi­lit­zar d’on venim i on anem. Hem anat cap a una pro­fessió uni­ver­sitària, amb un des­ple­ga­ment de res­pon­sa­bi­li­tats i la posada en marxa de pro­jec­tes per millo­rar la salut de la ciu­ta­da­nia.” Encara queda, però, alguna punxa cla­vada: dels pocs acords sig­nats amb el con­se­ller de Salut a prin­ci­pis d’any després de qua­ranta dies de vaga del sec­tor con­tra les con­di­ci­ons labo­rals, no se n’ha fet rea­li­tat cap. “L’admi­nis­tració ens va pro­me­tre millo­res i no les hem vist. A veure si en els pro­pers mesos...” A veure.