Ser útils i eficaços

L’inde­pen­den­tisme ahir va poder pac­tar la pre­sidència i la majo­ria de la mesa del Par­la­ment sense tenir la majo­ria a la cam­bra, és a dir, va saber apro­fi­tar la divisió del bloc espa­nyo­lista. Tot indica que la cosa es repe­tirà –par­ci­al­ment, però– en relació a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Vox no pot fer cos­tat a Illa perquè con­si­dera que el PSOE és cap­tiu de l’inde­pen­den­tisme al Congrés. El PP a Cata­lu­nya ni tan sols pot con­si­de­rar cap pacte amb el PSOE perquè sense Vox no sumen. Vox con­si­dera traïdor el PSOE perquè va pac­tar amb l’inde­pen­den­tisme la pre­sidència del govern espa­nyol a canvi de l’amnis­tia. Per tant, si ara votés un can­di­dat del PSOE a Cata­lu­nya, ells matei­xos con­tra­di­rien l’eix del seu dis­curs. La majo­ria par­la­mentària espa­nyo­lista a Cata­lu­nya, de moment, no pot tra­duir-se en l’elecció d’un can­di­dat con­trari a l’auto­de­ter­mi­nació mal­grat que podrien sumar. Sánchez neces­sita Junts i ERC a Madrid, i un pos­si­ble govern de Puig­de­mont, el suport de Sánchez, que hau­ria de sacri­fi­car Illa. Però alhora depen­dria del PSOE i, per tant, els cre­a­ria una mútua dependència que debi­li­ta­ria tota pos­si­ble estratègia de con­fron­tació. Ja hem vist com ERC s’ha esta­ve­llat fent d’apre­nent de brui­xot amb aquests suports mutus de cru­zado mágico. Només seria com­pren­si­ble per la part cata­lana si s’acon­seguís un pacte fis­cal amb el qual la Gene­ra­li­tat recaptés els impos­tos, altra­ment tenim la cer­tesa que incom­pli­ran qual­se­vol acord sobre finançament. El pro­blema no és només que es pre­di­qui una cosa i es faci la contrària, és que ni tan sols se sigui útil en la defensa dels interes­sos de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. O segui­rem eixam­plant la base del PSOE i l’abs­ten­ci­o­nisme.