ERC sabrà el que fa

ERC està en una situ­ació deli­cada. El par­tit neces­sita tran­quil·litat per refer-se de la recu­lada elec­to­ral, per pre­pa­rar el congrés de la pro­pera tar­dor i per relle­var o con­fir­mar els seus líders i coman­da­ments. Però les situ­a­ci­ons polítiques a Espa­nya i a Cata­lu­nya estan remo­gu­des i sem­bla difícil que se’n puguin man­te­nir al marge. A Madrid, Pedro Sánchez els fes­teja i els pres­si­ona perquè es man­tin­guin al seu cos­tat i perquè donin a Sal­va­dor Illa els vots neces­sa­ris per fer-lo pre­si­dent. A Bar­ce­lona, Jaume Coll­boni els tempta per entrar en un govern muni­ci­pal for­mat gràcies a un front antiin­de­pen­den­tista amb comuns i el PP. I, des del Parc de la Ciu­ta­de­lla, el PSC els dona l’opor­tu­ni­tat de man­te­nir part de l’estruc­tura gover­na­men­tal for­mant part d’un gabi­net d’esquer­res amb soci­a­lis­tes i comuns. ERC no ha dit encara què farà, però les pet­ja­des d’alguns dels seus diri­gents donen una pista de per on tran­sita. Joan Tardà es deixa endur una vegada més per un apas­si­o­nat col·labo­ra­ci­o­nisme. Oriol Jun­que­ras deixa la porta oberta per arre­ple­gar el que es pugui. I Gabriel Rufián es per­met insi­nuar repe­ti­da­ment que Junts farà cos­tat al PP per fer una moció de cen­sura a Pedro Sánchez, com si es volgués posar la bena abans de tenir la ferida, com si pre­veiés que els de Puig­de­mont faran caure el govern auto­pro­cla­mat més pro­gres­sista de la història si als de Jun­que­ras se’ls acu­deix caure en les temp­ta­ci­ons soci­a­lis­tes. La direcció dels repu­bli­cans sap molt bé que el seu retrocés elec­to­ral té molt a veure amb les amis­tats que ha fet amb el PSOE i amb la divisió de l’inde­pen­den­tisme, i que una part impor­tant dels elec­tors i de la militància són con­tra­ris a obrir pas al PSC del 155. Però al cap i a la fi, per dir-ho amb una frase que a la gent d’ERC li ha agra­dat de fer ser­vir per fer por als díscols i els dis­cre­pants, ells sabran el que fan.