Editorial

Una institució decadent

Demà es com­plei­xen deu anys de la pro­cla­mació de Felip VI, un esde­ve­ni­ment forçat per l’abdi­cació del seu pare, Joan Car­les I. El relleu en la dinas­tia dels Bor­bons va venir pro­vo­cat, com és prou sabut, pels escàndols de cor­rupció que, si bé eren cone­guts des de molt temps enrere, van començar a aire­jar-se en els dar­rers anys. Durant molt temps, i encara avui, la Corona ha estat pro­te­gida pels apa­rells del règim i els par­tits espa­nyols, que s’han negat de forma sis­temàtica a obrir comis­si­ons d’inves­ti­gació al Congrés i a depu­rar qual­se­vol res­pon­sa­bi­li­tat. La per­sona del rei, ens ho recor­den prou bé, és “invi­o­la­ble i no està sub­jecta a res­pon­sa­bi­li­tat”. La imatge del rei emèrit a Abu Dhabi o les seves visi­tes per anar a rega­tes i casa­ments cons­ti­tu­ei­xen un veri­ta­ble escàndol. Per molt que alguns d’entes­tin a pre­sen­tar-lo com el sal­va­dor de la democràcia, el reg­nat de Joan Car­les I pas­sarà a la història com un període de cor­rupció sistèmica. Els pri­mers deu anys del seu suc­ces­sor, Felip VI, han estat mar­cats, a efec­tes de Cata­lu­nya, pel paper del monarca el 3 d’octu­bre del 2017. Aquell dia no només va igno­rar les més de 2 mili­ons de per­so­nes que havien anat a votar, sinó que va vali­dar la via repres­siva del govern del Par­tit Popu­lar. El tren­ca­ment amb la soci­e­tat cata­lana ha estat, des d’ales­ho­res, irre­ver­si­ble.

En qual­se­vol cas, no és un pro­blema de noms. No es tracta de si regna Felip VI o si ho fa Joan Car­les I. El pro­blema és la mateixa existència d’una ins­ti­tució, la monar­quia, i una dinas­tia, la borbònica, tan deca­dents com inac­cep­ta­bles en qual­se­vol soci­e­tat democràtica. Una ins­ti­tució i una dinas­tia que, cal recor­dar-ho, van ser impo­sa­des pel dic­ta­dor. Fa pocs dies, arran del dis­curs de ben­vin­guda als nous jut­ges, Felip VI va pro­cla­mar que “són con­di­ci­ons indis­pen­sa­bles en una democràcia la funció de jut­jar i exe­cu­tar allò jut­jat, atribuïda en exclu­siva a un poder de l’Estat inde­pen­dent i ple­na­ment sepa­rat dels altres poders; el res­pecte a les reso­lu­ci­ons dic­ta­des pels òrgans judi­ci­als i la igual­tat de tots davant la llei.” De fet, seria bo que aquesta dar­rera reco­ma­nació se l’apliqués la mateixa ins­ti­tució monàrquica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia