Descolonitzar el saber

Tant d’anàlisi amb poca mirada des­co­lo­nial, d’aquí un fort retrocés en el sen­tit huma­ni­tari i col·lec­tiu. La raci­o­na­lit­zació de l’opressió és pre­o­cu­pant. Si no hem tocat fons, vull pen­sar que vindrà una reflexió pro­funda en aquest sen­tit: sobre­tot des dels lide­rat­ges. L’entrada dels extre­mis­tes a les ins­ti­tu­ci­ons raci­o­na­lit­zant el pen­sa­ment racial i colo­nial és una rea­li­tat. Un fet, i sem­bla que ara està aga­fant diver­ses for­mes: totes lle­gi­bles política­ment, soci­al­ment, cul­tu­ral­ment i econòmica­ment; això sí, indi­vi­du­a­lis­tes i sense cap propòsit de repa­ració. L’impacte va con­tra els prin­ci­pis més essen­ci­als de la con­vivència. Són impa­ra­bles? Ens urgeix una lec­tura històrica del pre­sent a través de la rein­tro­ducció d’espais on, lliu­re­ment, es puguin for­mu­lar pre­gun­tes en sen­tit més crític dels temps que cor­ren: intra i inter­ge­ne­ra­ci­o­nal­ment diver­sos. Què conei­xem? Què sabem? Com opi­nem? Amb quin objec­tiu? Qui i com ens edu­quem? Per què tots aquests apa­rells ideològics pels quals hem de pas­sar al llarg de la nos­tra existència? I ara ens acom­pa­nyen dia i nit, a la but­xaca, a la bossa, a la mà, a la sala d’estar, a les sales d’espera. De moment, obser­vem que els impac­tes no reflec­tei­xen res més que la con­tinuïtat d’una estruc­tura per­versa que vol asse­gu­rar esta­tus amb impac­tes de desi­gual­tat i violència glo­bal. Amb el diàleg i dis­curs ens manca l’efec­ti­vi­tat en tant que con­vivència i pau soci­als. De veri­tat esta­blim alguna con­nexió amb tot el que ens envolta? Des de la revisió del voca­bu­lari que fem ser­vir fins a l’estil de vida que por­tem. Conei­xem el nos­tre veí? Sabem si té benes­tar físic, emo­ci­o­nal, social, men­tal, espi­ri­tual? De què depe­nen les rela­ci­ons que fem més enllà d’asse­gu­rar-nos que sigui algú que com­pleixi els requi­sits soci­o­e­conòmics i soci­o­cul­tu­rals? Els resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons euro­pees ens mos­tren com amb la falta dels espais pen­sa­ment crític dins les comu­ni­tats, els fills dels mal ano­me­nats científics del segle XIX, la gran maquinària racista, es posen a donar lliçons polítiques. No estar temp­tats pels mit­jans que fan ser­vir per crear esbron­ca­des i estan­car els avenços, només es pot com­ba­tre amb la cons­ti­tució de rela­ci­ons sanes des la cerca del saber i l’apro­pa­ment a l’altri. Men­tre operi un sis­tema inter­na­ci­o­nal colo­ni­a­lista, la façana reac­cionària i extre­mista seguirà sent espi­nosa.