La presidenta nua

La pre­si­denta de la Comu­ni­tat de Madrid, Isa­bel Díaz Ayuso, està en estat de gràcia. Ara mateix podria dir que la Terra és qua­drada i la seva claca la con­ti­nu­a­ria acla­mant com si no hi hagués un demà. El dia que cai­gui en desgràcia aquesta senyora que­darà tan nua com l’empe­ra­dor del conte de Hans Chris­tian Ander­sen, però men­tres­tant les diu de l’alçada d’un cam­pa­nar par­lant de tot, però sobre­tot de Cata­lu­nya, i tot el ramat li riu la gràcia. L’última anda­nada, en vigílies de Sant Joan, estava far­cida de clàssics enca­de­nats de la cata­la­nofòbia, com ara l’asse­ve­ració que “Cata­lu­nya no és, ni ha estat mai, ni serà mai una nació”, però va des­ta­car també la seva teo­ria sobre les “ambai­xa­des” de la Gene­ra­li­tat, que afirma les paguen els mur­ci­ans, els extre­menys, aquests últims a costa de no tenir trens, i natu­ral­ment també els madri­lenys. No cal dir que aquesta senyora canta aques­tes bou­ta­des amb la mateixa base científica amb què aquest modest colum­nista els podria par­lar de física quàntica, amb la mateixa ima­gi­nació amb què podria atri­buir la mort de Ken­nedy a una trama russa com la que vol sabo­te­jar la uni­tat d’Espa­nya, o amb la mateixa (nul·la) cre­di­bi­li­tat amb què se li podria reba­tre que els cata­lans paguen l’aire que res­pi­ren mur­ci­ans, extre­menys i madri­lenys. Dit això, les famo­ses ambai­xa­des són les 21 dele­ga­ci­ons de la Gene­ra­li­tat en dife­rents parts del món, que donen cober­tura ins­ti­tu­ci­o­nal a 72 països i que estan regu­la­des per l’arti­cle 194 de l’Esta­tut d’Auto­no­mia de Cata­lu­nya i per la Llei 16/2014 d’acció exte­rior i de rela­ci­ons amb la Unió Euro­pea; és a dir, estan en con­sonància amb l’orde­na­ment jurídic de l’Estat i exis­tei­xen perquè els cata­lans i els seus repre­sen­tants polítics així ho han deter­mi­nat. I res­pecte al seu cost, demagògies al marge, les 21 dele­ga­ci­ons cos­ten 19 mili­ons d’euros, que repre­sen­ten un 0,043% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat. Un pres­su­post que natu­ral­ment no paguen ni els madri­lenys, ni els extre­menys, ni els mur­ci­ans, sinó els cata­lans, que amb els seus impos­tos paguen tot el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat (43.673 M€) i 22.000 mili­ons més que es que­den a Madrid. Per tant, si els extre­menys no tenen prou trens, que vagin a recla­mar-los a la Puerta del Sol.