Un elefant a l’habitació

Acaba un altre curs esco­lar. És un curs que serà recor­dat per l’entrada de la intel·ligència arti­fi­cial. Tots sabem que la IA modi­fica (i més que ho farà!) el para­digma social, econòmic, pro­duc­tiu, labo­ral, científic, cre­a­tiu... El procés és tan acce­le­rat que algu­nes de les hipòtesis de ciència-ficció que només fa 13 anys es plan­te­ja­ven a la sèrie distòpica Black Mir­ror, ja han cris­tal·lit­zat.

En el camp edu­ca­tiu, com en tants altres, per sor­tir del pas els docents tirem d’un man­tra imprecís: “Cal fer un ús res­pon­sa­ble de la tec­no­lo­gia!”, repe­tim tot­hora. Crec que és una expressió subli­mada del nos­tre des­bor­da­ment davant d’un orga­nisme ten­ta­cu­lar que en part liquida el món i l’ofici docent tal com els havíem cone­gut. L’experiència és encara can­dent. D’una set­mana per l’altra, més o menys pels volts del febrer pas­sat, la uni­ver­sa­lit­zació del ChatGPT va fer que molts plan­te­ja­ments de curs, exer­ci­cis o tre­balls acadèmics que­des­sin des­vir­tu­ats i poc o gens ope­ra­tius. El curs vinent, ¿con­ti­nu­a­rem aga­fant apunts de la mateixa manera que en els últims anys, si hi ha IA capa­ces de regis­trar una classe, trans­criure’n els con­tin­guts i fins des­glos­sar-los, reor­de­nar-los o fer-ne mapes con­cep­tu­als? ¿No hi haurà una revo­lució en l’estudi “tra­di­ci­o­nal” dels idi­o­mes? Tenim un ele­fant a l’habi­tació. Des de l’àmbit edu­ca­tiu cal aliar-se amb la qua­li­tat imba­ti­ble i impa­ra­ble d’aques­tes tec­no­lo­gies. I en paral·lel res­pon­dre a les exigències d’aquest moment tot adop­tant cri­te­ris –jo diria que– refun­da­ci­o­nals de l’ense­nya­ment, la cul­tura i la soci­e­tat. Cal deci­dir, per exem­ple, com abor­dem l’explosió d’una IA ambi­va­lent: molt útil, però al mateix temps peri­llosa perquè és capaç de deci­dir per nosal­tres. Cal pre­gun­tar-se crítica­ment cap on va l’estan­dar­dit­zació d’una infor­mació oferta amb l’aura totèmica d’infor­mació neu­tra, i, per tant, inqüesti­o­na­ble. O un ter­cer aspecte que també cal afron­tar: la ter­ri­ble (des­as­trosa i tota­litària) idea que la infor­mació ja és, per se, conei­xe­ment.