La rebel·lió del Suprem

La rebel·lió del Tri­bu­nal Suprem con­tra l’apli­cació de l’amnis­tia als encau­sats pel referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017 a Cata­lu­nya ja és un fet, després que tant la sala penal pre­si­dida per Manuel Marc­hena com l’ins­truc­tor de la causa del procés, Pablo Lla­rena, s’hagin negat a apli­car el text explícit de la llei d’amnis­tia i el seu espe­rit pel que fa al delicte de mal­ver­sació de fons. Perquè és con­tra això, que han actuat els magis­trats del Suprem, con­tra l’espe­rit i el text de la llei. Ho han fet desoint el cri­teri de la junta de fis­cals; ho han fet igno­rant l’apli­cació estricta que n’ha fet el TSJC en el cas de l’excon­se­ller Buch; ho han fet desen­vo­lu­pant una inter­pre­tació forçada i esbi­ai­xada del que la llei con­si­dera “enri­qui­ment per­so­nal de caràcter patri­mo­nial”, i sobre­tot, ho han fet par­tint d’una sèrie de con­si­de­ra­ci­ons polítiques sobre la llei que no només sobren en un acte de caràcter jurídic, sinó que estan clara­ment fora del seu abast, de les seves fun­ci­ons i de l’àmbit d’actu­ació que els reser­ven la Cons­ti­tució i l’estat de dret.

No hi havia gai­res dub­tes sobre l’opo­sició d’un sec­tor de l’alta judi­ca­tura a aquesta llei d’amnis­tia, al govern que la va pre­sen­tar i a la majo­ria par­la­mentària que la va apro­var. No obs­tant això, la no apli­cació de la llei és un salt qua­li­ta­tiu en la con­fron­tació entre poders de l’Estat –que hau­ria de pro­vo­car una crisi cons­ti­tu­ci­o­nal– i també en la uti­lit­zació de la posició i les prer­ro­ga­ti­ves del poder judi­cial per impo­sar unes deter­mi­na­des fina­li­tats polítiques, envaint el camp d’actu­ació del poder legis­la­tiu democràtica­ment cons­tituït o blo­que­jant-ne l’acció. És un camí de no retorn per a la cre­di­bi­li­tat d’aquest sec­tor de la judi­ca­tura, que encaixa a la per­fecció amb les reve­la­ci­ons apa­re­gu­des ahir per boca del jutge ins­truc­tor de l’ano­me­nada “trama russa del procés” (cas Vol­hov), Juan Aguirre, en què ell mateix reco­neix i expli­cita la inten­ci­o­na­li­tat de boi­co­te­jar, amb les seves actu­a­ci­ons en aquest cas, la llei d’amnis­tia i de deses­ta­bi­lit­zar el govern d’Espa­nya pre­si­dit per Pedro Sánchez. Unes reve­la­ci­ons que no només posen en escac la seva posició en aquest cas, sinó també la de l’estruc­tura judi­cial i el seu coman­da­ment, que ja hau­ria d’haver inter­vin­gut.