Jubilació feliç!

La feli­ci­tat és un estat intern que depèn en molta part de tu, com et cui­des i et gene­res benes­tar. La vida et regala per­so­nes, experiències i moments únics que entren direc­ta­ment en el teu bagul per­so­nal i que res­po­nen a un SÍ gran en l’acom­pa­nya­ment a la teva feli­ci­tat. També hi ha empre­ses i orga­nit­za­ci­ons que col·labo­ren en aquest estat, apor­tant nutri­ents perquè volen el millor de tu. I avui, et vull par­lar de l’Espai Fun­dació La Caixa Girona, que cada dia aporta benes­tar gràcies al pro­grama de Gent Gran. És un bàlsam per a l’ànima de les per­so­nes que es jubi­len i que entren en una nova etapa de les seves vides, mol­tes amb ganes de nous apre­nen­tat­ges i diver­ti­mento, men­tre la salut i el temps ho per­me­tin. Ima­gino un vai­xell gran, bonic, ben cui­dat, que ini­cia cada tri­mes­tre un viatge ple d’acti­vi­tats harmònica­ment orga­nit­za­des. El capità, en Manuel Rullo, un home amb un gran cor i amb empa­tia, líder carismàtic esti­mat per totes les per­so­nes que s’apun­ten a la diver­si­tat i sin­gu­la­ri­tat de tallers, acom­pa­nyat d’un equip amb ànima. El rumb d’aquest viatge per­met cul­ti­var el benes­tar físic, cog­ni­tiu i emo­ci­o­nal, perquè totes les pro­pos­tes estan ali­ne­a­des amb el lide­ratge per­so­nal, l’auto­es­tima, la cre­a­ti­vi­tat i la salut holística. Cada iti­ne­rari és com una escala del cre­uer i t’ins­crius allà on el cor et diu, fent clas­ses de gimnàstica adap­tada, hipo­pres­sius, ioga, riso­teràpia, ball, nutrició cons­ci­ent, manu­a­li­tats de dibuix, pin­tura, biju­te­ria, reci­clatge, cos­tura, així com informàtica i idi­o­mes, entre d’altres. Aquest dar­rer tri­mes­tre he estat la dina­mit­za­dora d’un taller nou, Com­par­tint emo­ci­ons, on he rebut ale­gria i savi­esa i he donat escolta, eines de gestió emo­ci­o­nal i gra­ti­tud per tot el que cada dia apor­ten a la soci­e­tat. La fun­dació escriu “infi­ni­tat d’opci­ons per fer flo­rir el teu talent”, i jo afe­geixo, infi­ni­tes opor­tu­ni­tats per seguir cui­dant, fent créixer i com­par­tint aquest talent que encara tens. Dei­xar de tre­ba­llar perquè l’edat o la filo­so­fia cor­po­ra­tiva d’algu­nes empre­ses ho com­porta, no és motiu per dei­xar de banda el teu desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal i social, i en aquest espai tan aco­lli­dor t’ho posen molt fàcil. Jo si fos jubi­lada tin­dria molt clar on apun­tar-me aquesta pro­pera tar­dor, men­tres­tant t’hi espero com a for­ma­dora.