Clooney ‘versus’ Trump

Doncs a mi em sem­bla que Joe Biden ha confós expres­sa­ment Zelenski amb Putin i Kamala Har­ris amb Trump per pura estratègia elec­to­ral: després de dues pífies tan colos­sals ja res pot anar a pit­jor en la inqui­e­tant cam­pa­nya del menys dolent dels can­di­dats a pre­si­dir els Estats Units. Quina seria la rellis­cada defi­ni­tiva, el ridícul màxim, el lap­sus insu­pe­ra­ble?, sem­bla que s’hagin plan­te­jat els asses­sors de l’ancià demòcrata. I és així com li han posat la galleda sota els peus per tal que els seus detrac­tors ja no puguin espe­rar-ne de més gros­ses. Fins i tot George Clo­o­ney, l’actor que en el pas­sat ja va dei­xar-se esti­mar per encapçalar el car­tell demòcrata, ha mos­trat públi­ca­ment els seus dub­tes sobre la con­veniència d’un recanvi que, és clar, podria repre­sen­tar ell. No es pot negar que al país dels devo­ra­dors d’ham­bur­gue­ses tenen un sen­tit de l’espec­ta­cle ini­mi­ta­ble: un tor­ce­braç Glo­o­ney-Trump sí que repre­sen­ta­ria una bona remun­tada, si més no d’espec­ta­dors del pro­per debat. Entre els temors que genera la recur­rent des­car­re­gada de piles men­tal que pro­ta­go­nitza Biden hi ha el seu accés al botó nuclear. En rea­li­tat, si mai un pre­si­dent obre la maleta que sem­pre l’acom­pa­nya i polsa el fotut botó, no voldrà pas dir que tot seguit s’enlairi automàtica­ment la nuvo­lada del bolet nuclear damunt un objec­tiu ene­mic. Voldrà dir que s’encendrà un llum ver­mell en una sala cus­to­di­ada les vint-i-qua­tre hores per un mili­tar d’alta gra­du­ació i que, després de garan­tir l’auten­ti­ci­tat de l’ordre exe­cu­tiva, la tras­lla­darà a una sala del cos­tat on un nucli reduït de gene­rals la tor­narà a revi­sar per final­ment ele­var-la a la màxima auto­ri­tat de l’estat major. Són aquests els que tenen el veri­ta­ble poder del botó nuclear. Per això tant li fa si final­ment mana Biden, Trump o Clo­o­ney, els tite­llai­res tin­dran sem­pre l’última paraula. Ja ho adver­tia Dwight Eisen­hower el gener del 1961 en el seu dis­curs de comiat a la nació: “Hem creat una indústria per­ma­nent d’arma­ment a gran escala però hem d’estar atents davant qual­se­vol ingerència del com­plex mili­tar indus­trial, mai hem de per­me­tre que el pes d’aquest con­junt posi en perill les nos­tres lli­ber­tats i la nos­tra democràcia.” Els tite­llai­res no li van fer gaire cas: al dar­rere va venir la guerra del Viet­nam.