Una victòria

La tor­nada de Marta Rovira, Ruben Wagens­berg, Ole­guer Serra, Josep Camp­majó i Jesús Rodríguez és una victòria. En un inde­pen­den­tisme acos­tu­mat a les der­ro­tes, que la secretària gene­ral d’ERC hagi pogut tor­nar de l’exili a Suïssa, on s’hi ha estat sis anys i qua­tre mesos, junt amb els altres qua­tre repre­sa­li­ats pel Tsu­nami Democràtic, és motiu de cele­bració. I més perquè el retorn és també una rotunda der­rota per a Manuel García-Cas­tellón, un dels magis­trats més bel·lige­rants amb l’inde­pen­den­tisme. Una pífia del jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal ha aca­bat por­tant a l’arxi­va­ment del cas. I, mal­grat que s’està impo­sant el relat que tot ple­gat és gràcies a la nego­ci­ació i a la llei d’amnis­tia, és incert. La car­peta del Tsu­nami es tanca gràcies a la perícia de l’advo­cat Gon­zalo Boye i al recurs que Marina Roig –advo­cada de la també encau­sada Marta Molina– va pre­sen­tar al·legant que la pròrroga de la ins­trucció dema­nada per García-Cas­tellón estava fora de ter­mini. La bona feina dels dos és la que ha faci­li­tat la tor­nada. L’amnis­tia, un mes després de l’entrada en vigor, avança a empen­tes i rodo­lons. I amb regust agre­dolç: hi ha més poli­cies que repre­sa­li­ats amnis­ti­ats i el Suprem es resis­teix a apli­car-la per a Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Lluís Puig, encara a l’exili.