El corredor mediterrani que mereixem

No dis­po­sar del cor­re­dor medi­ter­rani és una ferida oberta que frena el desen­vo­lu­pa­ment dels Països Cata­lans i n’hipo­teca el futur, a l’igual que el dèficit fis­cal. És una urgència abso­luta per a tot l’arc cos­ta­ner des de Per­pinyà fins a Alge­si­res. Ho hau­ria de ser també per a l’Estat espa­nyol si actués raci­o­nal­ment, atès que con­cen­tra la mei­tat de les seves expor­ta­ci­ons i quasi també del PIB, el 63% del tràfic por­tu­ari i el 50% dels turis­tes estran­gers. El cor­re­dor medi­ter­rani repre­senta l’antídot més potent con­tra l’Espa­nya radial. Això acla­reix els “inex­pli­ca­bles” retards i el cla­morós infra­fi­nançament que acu­mula fa més de 25 anys sota governs espa­nyols de tots colors.

La Unió Euro­pea inclou el cor­re­dor medi­ter­rani a la xarxa de cor­re­dors mul­ti­mo­dals pri­o­ritària. És de calaix i sem­bla fàcil, i tan­ma­teix no ho ha estat gens: el 2002 quedà fora de la llista de 30 pro­jec­tes fer­ro­vi­a­ris transeu­ro­peus pri­o­ri­ta­ris a petició del govern de José María Aznar. El Tri­bu­nal de Comp­tes euro­peu cridà l’atenció a la Comissió Euro­pea el 2010 per haver igno­rat dades objec­ti­ves de trans­port i tràfic i haver accep­tat acrítica­ment la xarxa radial espa­nyola pre­sen­tada per Madrid. Final­ment, l’exe­cu­tiu comu­ni­tari reco­negué el seu error i rec­ti­ficà.

Haver rele­gat el cor­re­dor medi­ter­rani fou un escàndol majúscul del PP. Avui, cada dia de retard és un afront con­ti­nuat que ens costa molts diners i opor­tu­ni­tats. Segons el recent estudi de Ferr­med, asso­ci­ació euro­pea que pro­mou el trans­port fer­ro­vi­ari, el binomi Bar­ce­lona-Tar­ra­gona és el ter­cer hub soci­o­e­conòmic i estratègic més impor­tant d’Europa, només pre­ce­dit pels de Rin-Ruhr a Ale­ma­nya i Milà a Itàlia. Siguem cons­ci­ents del nos­tre poten­cial: mal­grat totes les tra­ves ofi­ci­als, Cata­lu­nya ha creat el ter­cer hub d’Europa. Espa­nya li hau­ria d’ator­gar atenció pre­fe­rent, però no ho fa perquè és un sis­tema polític cor­cat que dis­cri­mina tots els cata­lans, inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes.

Europa és un recurs davant d’un Estat que ens va en con­tra. L’actual pro­jecte espa­nyol de cor­re­dor medi­ter­rani és de mínims, i des de Cata­lu­nya no ens en podem donar per satis­fets. Entre depen­dre de Brus­sel·les o Madrid, triem Brus­sel·les. La quota de mer­cat del trans­port de mer­ca­de­ries per tren a la UE roman estan­cada sota el 18%, i a l’Estat espa­nyol cau fins a un trist 4%. S’ha d’inver­tir estratègica­ment, actu­ant abans en les infra­es­truc­tu­res cab­dals. Si la Comissió Euro­pea vol asso­lir per al 2030 un 30% de trans­port ter­res­tre de mer­ca­de­ries per tren, a l’Estat espa­nyol la solució és més cor­re­dor medi­ter­rani. Amb 10.000 mili­ons d’euros més a Cata­lu­nya, 5.000 al País Valencià i 12.000 a Múrcia i Anda­lu­sia, ho tindríem. Cal una major ambició. I també: s’ha aug­men­tar el gàlib a les línies fèrries per a poder-hi car­re­gar remolcs de cami­ons i cons­ti­tuir així veri­ta­bles “auto­pis­tes fer­roviàries”. L’Estat espa­nyol ho està fent entre Alge­si­res-Madrid-Sara­gossa. Però no hi ha data de moment per a la Ven­ta­focs, el cor­re­dor medi­ter­rani.

La Xarxa Bàsica Ampli­ada de trans­port de la UE comprèn més de 70.000 km. Ara bé, prop de 2/3 parts de tot el tràfic de mer­ca­de­ries es con­cen­tra en tan sols 18.000 km, una quarta part. O sia, 65% del volum en el 25% de la xarxa, que inclou, és clar, el cor­re­dor medi­ter­rani. La Comissió Euro­pea hau­ria d’inver­tir pri­mer aquí, i obtin­dria la tota­li­tat dels objec­tius soci­o­e­conòmics i medi­am­bi­en­tals que per­se­gueix. És lògic: a més volum trans­por­tat, més incidència.

Europa hau­ria de millo­rar ja el tri­an­gle Bar­ce­lona-Lleida-Tar­ra­gona, línies fèrries clau per a l’eco­no­mia cata­lana. En con­cret: 1: By-pass Cas­tell­bis­bal-Mar­to­rell per a sepa­rar els trens de mer­ca­de­ries dels de roda­lies. 2: Nova línia Cer­vera-Igua­lada-Mar­to­rell (amb via doble des de Lleida) per a evi­tar la satu­ració entre Tar­ra­gona i Cas­tell­bis­bal i allu­nyar de la costa la con­nexió de l’eix de l’Ebre. 3: Refer l’antiga línia Sant Vicenç-Roda-Cons­tantí per a evi­tar embus­sos i apar­tar les mer­ca­de­ries de vora­mar. 4: Nova línia Tor­tosa -Lleida per a asso­lir un nexe directe Lleida-País Valencià i una major cohesió ter­ri­to­rial. 5: Nova línia d’alta velo­ci­tat Tar­ra­gona-Cas­telló per a unir final­ment Bar­ce­lona i València en menys d’hora i mitja i faci­li­tar el pas de mer­ca­de­ries per la línia con­ven­ci­o­nal paral·lela. 6: Con­nexió directa de l’aero­port del Prat via trens de roda­lies, regi­o­nals i d’alta velo­ci­tat amb Mont­pe­ller, Per­pinyà, Girona, Lleida, Tar­ra­gona-Reus, Sara­gossa i València. 7: Europeïtzar l’ample de via de tot Cata­lu­nya (i només amb ter­cer car­ril les sec­ci­ons: Cas­tell­bis­bal-St. Vicenç-Tar­ra­gona-Reus-Móra-Casp-Sara­gossa) per a poten­ciar els enllaços dels ports de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona.

Hau­rem de fer pressió perquè la UE aquest cop s’asse­guri que els diners van a parar al cor­re­dor medi­ter­rani. Insis­tim: medi­ter­rani, no Madri­ter­rani.