L’amnistia negra

El 17 d’octu­bre de 1977, el BOE va publi­car la llei d’amnis­tia. En aquell moment, l’efecte imme­diat de la mesura va ser la lli­ber­tat de milers de pre­sos polítics i repre­sa­li­ats per la dic­ta­dura, que van poder repren­dre les seves vides i deci­dir si con­ti­nu­a­ven, o no, l’acti­vi­tat política. Va ser un moment d’ale­gria col·lec­tiva que va dei­xar poc espai per a refle­xi­ons de futur ales­ho­res ini­ma­gi­na­bles. Va pas­sar el temps i, al cap d’uns anys, va que­dar clar que l’amnis­tia del 77 havia eli­mi­nat, efec­ti­va­ment, els delic­tes que la dic­ta­dura apli­cava con­tra la dis­sidència, però encara va ser més evi­dent que el fran­quisme s’havia auto­am­nis­tiat delic­tes que la justícia inter­na­ci­o­nal con­si­dera impres­crip­ti­bles perquè tenen caràcter de crims con­tra la Huma­ni­tat. Des d’ales­ho­res, orga­nit­za­ci­ons com Human Rights Watch, Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal o l’Ofi­cina de l’Alt Comis­si­o­nat de les Naci­ons Uni­des per als Drets Humans han recla­mat a Espa­nya que dero­gui aquesta llei per poder jut­jar assas­sins, tor­tu­ra­dors i geno­ci­des fran­quis­tes. I la res­posta sem­pre ha estat nega­tiva; la cober­tura dels cri­mi­nals de la dic­ta­dura és eterna.

Mig segle més tard, l’Estat espa­nyol està uti­lit­zant la mateixa tècnica. Prop de cin­quanta poli­cies han estat amnis­ti­ats –de cop i en silenci– de la seva bru­ta­li­tat en el referèndum de l’1 d’Octu­bre, més poli­cies que inde­pen­den­tis­tes. I la mateixa llei ser­virà per exo­ne­rar qual­se­vol res­pon­sa­ble polític espa­nyol que en el futur pugui arri­bar a tenir algun pro­blema en les instàncies inter­na­ci­o­nals, hagi fet el que hagi fet.

La diferència és que aquesta vegada els bene­fi­cis a favor dels inde­pen­den­tis­tes es revi­sen amb lupa, amb la intenció d’excloure’ls a par­tir de qual­se­vol mar­tin­gala. I torna a haver-hi dues amnis­ties; una, la que es con­fronta a la llum pública i, per tant al bom­bar­deig del naci­o­na­lisme espa­nyol. I l’altra, la que s’aplica des de la penom­bra més fosca del poder madri­leny.