Infravalorats

A mit­jan agost, quan el sol arriba a ser insu­por­ta­ble­ment abru­sa­dor i ja s’ha abu­sat prou de les pan­ta­lles, val més que­dar-se a casa i aga­far un lli­bre. Així mateix, reco­ma­na­rem qua­tre títols, però no pas uns best-sellers, sinó qua­tre lli­bres que han estat infra­va­lo­rats i per tant han pas­sat gai­rebé des­a­per­ce­buts. Això sí, tots els escrip­tors enllis­tats són homes perquè –i és motiu de cele­bració– la for­nada (rela­ti­va­ment) nova d’auto­res en català sí que ha rebut l’atenció que mereix, amb els cor­res­po­nents èxits de ven­des: com a mos­tra, només cal men­ci­o­nar noms com Maria Cli­ment, Irene Solà, Marta Rojals, Car­lota Gurt, Eva Bal­ta­sar o Núria Ben­dicho, entre altres. Tot seguit, doncs, aquí teniu un inven­tari breu d’obres d’autors però no pas d’auto­res. Una novel·la, La nit del gall, de Jordi Dausà (La Cam­pana, 2023): la per­se­cució esbo­jar­rada d’un poca­pena para­noic en un futur pao­ro­sa­ment pos­si­ble, escrit en un català sor­to­sa­ment col·loquial. Un poe­mari, Perquè ha de ser així, de Sal­va­dor Reno­bell (Ed. Pon­ci­a­nes, 2019): un recull de poe­mes alhora diàfans com l’aigua i pui­xants com uns rugits de gran felí. Un clàssic, La ruta blava, de Josep M. de Sagarra (Club Edi­tor, 2024): el relat bri­llant d’un viatge a la Polinèsia del 1937 que ha estat cri­ti­cat pel seu ús de mots raci­a­lit­zats com ara “grocs” o “semi­tes”, que gri­nyo­len avui en dia però no ho feien ales­ho­res; en tot cas, de qui Sagarra real­ment diu fàstics són els colo­nit­za­dors euro­peus de la regió. Tea­tre, S’obre el teló, de Damià Bar­dera (La Segona Perifèria, 2023): 47 obres de tea­tre ultra­breus, impos­si­bles d’esce­ni­fi­car i del tot cap­ti­va­dors. I per aca­bar, una tra­ducció, El senyor de les tene­bres, de Hal Ben­nett (La Segona Perifèria, 2024): la con­dició real dels afro­a­me­ri­cans expli­cada a través una sàtira tan bru­tal­ment exa­ge­rada com ver­sem­blant, que cal­dria, per cert, man­te­nir fora de l’abast dels nens. Bon estiu!