Jubilació

El nou pla de reforma de les pen­si­ons del govern espa­nyol pre­veu pre­miar aquells volun­ta­ri­o­sos que es reti­rin més tard de l’esta­blert: una boni­fi­cació per obte­nir una pensió de jubi­lació millor que, tan­ma­teix, pot­ser no arri­ba­ran a cobrar mai. Dit això tenint pre­sent els resul­tats d’una inves­ti­gació de Fedea (Fun­dació d’Estu­dis d’Eco­no­mia Apli­cada) publi­cats fa pocs dies: ajor­nar la jubi­lació pot tenir efec­tes nega­tius sobre la salut i l’espe­rança de vida. De fet, és cosa sabuda: tre­ba­llar pot matar, sobre­tot en el cas de cer­tes fei­nes espe­ci­al­ment dures, però també en qual­se­vol altra si es fa massa i durant més temps del compte. El cas és que la jubi­lació ajor­nada no és només voluntària. Pel que fa a l’Estat espa­nyol, els anys de cotit­zació reque­rits va en aug­ment i, a més, la reforma pena­litza encara més la jubi­lació anti­ci­pada.

Un altre tema és, si amb la implan­tació de la IA i l’eda­tisme labo­ral, hi haurà feina per als volun­ta­ris de la jubi­lació demo­rada. A mi, en tot cas, els resul­tats de l’estudi de Fedea m’inqui­e­ten. Això tenint en compte que aquest “labo­ra­tori d’idees”, amb bancs i empre­ses de l’Íbex 35 com a “mem­bres pro­tec­tors”, sem­bla tre­ba­llar per dina­mi­tar el sis­tema públic de pen­si­ons per tal que aques­tes cai­guin a les urpes del sis­tema ban­cari i no ens puguem jubi­lar mai. Vull dir que fins aquest “ins­tru­ment del capi­ta­lisme” con­clou (cínica­ment?) que els bene­fi­cis econòmics de la jubi­lació endar­re­rida, incen­ti­vada per un “govern pro­gres­sista”, no com­pen­sen els seus danys en les per­so­nes. Allò que cal­dria és que els seus pro­tec­tors con­tribuïssin degu­da­ment (més) a l’erari públic per unes pen­si­ons dig­nes sense que hi hagi gent que es mori de tant tre­ba­llar abans d’arri­bar a cobrar-les.