Mateixa pantalla

Al’escola –entesa com a sis­tema edu­ca­tiu– hi hem deri­vat massa res­pon­sa­bi­li­tats que som incapaços d’assu­mir com a soci­e­tat, pares i mares, o col·lec­tius… i d’aquesta manera s’hi ha aca­bat abo­cant for­mació en valors, trànsit, tec­no­lo­gia, con­vivència, comp­ta­bi­li­tat bàsica, idi­o­mes, lec­tura, salut, lluita con­tra l’obe­si­tat… massa tas­ques per a tan poques hores de classe. Una tendència que denota impotència perquè els deri­vem tot allò que no hem sabut ento­mar i que aspi­rem que sàpiguen fer millor les noves gene­ra­ci­ons. Com l’ater­ratge de la tec­no­lo­gia en la vida quo­ti­di­ana. L’últim intent és la lluita con­tra l’addicció al mòbil o a les pan­ta­lles, que tan­tes hores d’oci de nens i joves ocu­pen. Pot­ser, jun­ta­ment amb els valors, és l’apre­nen­tatge o el mis­satge més encer­tat que pot trans­me­tre el món edu­ca­tiu: aïllar-se del mòbil men­tre es fa una tasca que con­si­de­rem impor­tant, com la seva for­mació, i que no és com­pa­ti­ble amb la mul­ti­tasca. Mis­satge que hauríem d’assu­mir els adults, menys acos­tu­mats a auto­re­gu­lar-nos la tec­no­lo­gia. Quants pares i mares van obrir ahir el mòbil, com a pri­mera acció del dia? O van mirar-ne els mis­sat­ges en dei­xar l’infant a classe? Els joves almenys hau­ran tin­gut un pri­mer intent, pot­ser no del tot reei­xit, de regu­lar l’ús i hora­ris de la tec­no­lo­gia. L’esta­bli­ment de límits a l’entorn edu­ca­tiu faci­li­tarà el fami­liar, per exem­ple. És la res­pon­sa­bi­li­tat de pares i mares, com el nivell edu­ca­tiu ho és del nos­tre govern. Ara es bus­carà l’empar de l’OCDE que ens alerta del baix nivell amb les pro­ves PISA. L’OCDE ava­lua sis­te­mes edu­ca­tius molt dife­rents, aju­darà a apu­jar el nivell en el PISA perquè hi ha trucs i mane­res d’exa­mi­nar més favo­ra­bles... però diagnos­ti­carà el que ja van adver­tir el grup d’experts a qui l’ante­rior govern va dema­nar parer, de les reco­ma­na­ci­ons dels quals deriva la pro­hi­bició del mòbil. La clau és dotar el sis­tema de més docents, més esta­bles i més hores lec­ti­ves pot­ser, i refre­dar la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar la sisena hora no sem­bla la millor direcció, ni per millo­rar en el PISA.