Els que conduíem beguts

Pot­ser només son­de­gen la ciu­ta­da­nia com fan altres vega­des quan volen legis­lar sobre qüesti­ons que poden aixe­car pol­se­guera perquè els interes­sos encre­uats són molts i molt diver­sos. El cas és que par­len i fan par­lar de la pos­si­bi­li­tat d’endu­rir les san­ci­ons a qui con­du­eixi sota els efec­tes de l’alco­hol i altres dro­gues. La veri­tat és que, amb les dades a la mà, no sé a què espe­ren. Beure alco­hol i con­duir ha de ser incom­pa­ti­ble i la tolerància amb el con­sum dels que aga­fen el volant ha de ser zero. Hi ha una gene­ració que ho podem dir per experiència. No cal fer més pro­ves. Incom­pa­ti­ble i tolerància zero com per a un paleta que s’ha d’enfi­lar a la bas­tida i tre­ba­llar al teu­lat o per a un poli­cia que ha de patru­llar amb armes. Els que som de gene­ra­ci­ons per les quals beure i con­duir era “cosa d’homes” sabem prou bé de què par­lem. L’alco­hol i la velo­ci­tat eren dos dels ritu­als lli­gats al crei­xe­ment, a les ànsies de lli­ber­tat i a la per­se­cució del món dels adults. Vàrem con­viure peri­llo­sa­ment amb velo­ci­tat i alco­hol des de l’ado­lescència. Com deia l’àvia Neus, cadascú se sap lo seu. He anat gat amb bici­cleta. He anat gat amb Moby­lette. He anat gat amb Lam­bretta. He anat gat amb 600. He anat gat amb Panda. He anat gat amb R5 i he anat gat amb Golf. No és una tar­geta de pre­sen­tació ele­gant, però és molt com­par­tida els setanta i els vui­tanta. No anàvem com gene­rals de divisió, però hi sobrava espe­rit de vi. Hi sobra tot. Els que conduíem beguts ho sabem prou bé.