Còmplices d’un genocidi

Aquest octu­bre farà un any de l’inici de la guerra ini­ci­ada per Israel con­tra la Franja de Gaza, com a res­posta a l’atac de Hamàs. A hores d’ara, l’agressió mili­tar isra­e­li­ana s’ha estès a altres punts del Pròxim Ori­ent com l’Iran, Jordània, Cis­jordània, el Líban i Síria. Sota el pre­text de l’ani­qui­lació de Hamàs, estem assis­tint al geno­cidi de la població civil pales­tina a mans d’un Israel que ignora les reso­lu­ci­ons dic­ta­des per l’ONU i  que vul­nera el dret huma­ni­tari inter­na­ci­o­nal, dia sí dia també. Un geno­cidi que compta amb una inau­dita legi­ti­mació a escala inter­na­ci­o­nal  –per silenci i inacció–, que els per­met seguir actu­ant amb total impu­ni­tat. Còmpli­ces d’aquesta situ­ació, els estats occi­den­tals i els Estats Units s’han dedi­cat a fer decla­ra­ci­ons incom­pren­si­ble­ment benèvoles, tot i les bru­tals imat­ges i xifres que ens arri­ben cada dia pels mit­jans de comu­ni­cació. Les escas­ses con­dem­nes que se n’han fet tam­poc no han atu­rat la mas­sa­cre per­pe­trada per l’exèrcit isra­elià ni les agres­si­ons i assas­si­nats per part dels colons, a Cis­jordània. El Minis­teri de Sani­tat de Gaza asse­gura que ja són més de 40.000 les per­so­nes mor­tes, dos terços de les quals són dones, infants i anci­ans. A aquesta xifra cal sumar-hi els milers de cos­sos enter­rats sota la runa, els que l’exèrcit isra­elià ha aban­do­nat en fos­ses comu­nes i els morts que no han arri­bat als hos­pi­tals. A més, hi ha les morts cau­sa­des per la fam, per la difi­cul­tat d’accés a l’aigua i per les epidèmies, totes elles con­seqüència directa del blo­queig de l’entrada d’ajuda huma­nitària, i de la des­trucció d’hos­pi­tals, esco­les o plan­tes pota­bi­lit­za­do­res, que ha exe­cu­tat amb mes­tria Israel. Segons un estudi de la revista britànica The Lan­cet, les morts poden arri­bar a les 186.000 per­so­nes, si es fa bo el càlcul de la Comissió de Gine­bra que atri­bu­eix qua­tre morts indi­rec­tes per cada mort directa repor­tada. Tor­nem a la rutina de setem­bre i ens hauríem de pre­gun­tar què podem fer per atu­rar aquest geno­cidi? Fins quan per­me­trem aquest geno­cidi de manual? Fins quan per­me­trem que els nos­tres governs, també l’espa­nyol, seguei­xin fent negoci a través de la venda d’armes a l’Estat d’Israel? O dei­xem de mirar cap a una altra banda o aquesta barbàrie no s’atu­rarà.