Mobilitat (in)sostenible

El sol fet de dedi­car uns pocs dies de l’any a la mobi­li­tat sos­te­ni­ble, com vam fer la set­mana pas­sada, ja indica que les coses no van bé, com passa també amb el Dia de la Dona o el Gran Recapte d’Ali­ments, ini­ci­a­ti­ves que pre­te­nen acti­var la consciència social però tenen també l’aspecte d’expi­ació, d’ope­ració de neteja de la mala consciència. L’endemà, les dones con­ti­nuen patint desi­gual­tats i violències, la pobresa no ha des­a­pa­re­gut i a la via pública cot­xes i motos s’hi man­te­nen com els reis. Cenyint-nos a la qüestió de la mobi­li­tat, no soc del tot pes­si­mista, digueu-me ingenu. De mica en mica s’avança, a còpia de feina de for­mi­gueta: una línia més de bus aquí, un nou tram de car­ril bici i l’estrena d’un car­rer sense cot­xes allà, l’eli­mi­nació de bar­re­res arqui­tectòniques més enllà... En la recent Set­mana de la Mobi­li­tat de dife­rents muni­ci­pis giro­nins hi havia pro­pos­tes tan interes­sants com la pro­va­tura d’una nova zona de via­nants i una pas­se­jada amb gent que té dis­ca­pa­ci­tats físiques (Girona); l’assaig de car­ril bici al pas­seig de Bar­ce­lona i un taller de con­di­ci­o­na­ment de bicis per lliu­rar-les a gent amb pocs recur­sos (Olot); el tan­ca­ment al trànsit de vehi­cles de motor del prin­ci­pal car­rer del cen­tre (Bla­nes) o ses­si­ons d’edu­cació viària a alum­nes d’ESO (Banyo­les). Res­trin­gir el pas de cot­xes, encara que sigui per uns dies o unes hores, con­ti­nua sent polèmic (molt polèmic), en una demos­tració de la resistència que tenim a renun­ciar a uns hàbits, tot i saber que són insos­te­ni­bles. En el cas d’Olot, el meu poble, el car­ril bici del pas­seig de Bar­ce­lona ha estat motiu de rebuig perquè entor­pia la cir­cu­lació i fins i tot algun par­tit de l’opo­sició muni­ci­pal es va afa­nyar a cri­ti­car-ho. Final­ment, l’equip de govern es va espan­tar i el va des­mun­tar abans d’hora. Tan­ma­teix, l’expe­ri­ment era neces­sari perquè tard o d’hora hi haurà d’haver un car­ril bici en aquest pas­seig i espero que hagi ser­vit per cons­ta­tar errors de plan­te­ja­ment.

Però sobre­tot, el que des­ta­ca­ria de la Set­mana de la Mobi­li­tat són les ses­si­ons d’edu­cació viària per a la mai­nada: si pen­sem en un nou model de mobi­li­tat a llarg ter­mini, l’única política pos­si­ble és la sen­si­bi­lit­zació de les noves gene­ra­ci­ons.