Volem recobrar la independència

La inde­pendència és un objec­tiu asso­li­ble, ens diuen, i ho cre­iem per­fec­ta­ment. Ara bé, penso que per falta de conèixer la història de la nos­tra terra, es pen­sen que no han sigut lliu­res. Fins i tot es diu que han tro­bat docu­ments del segle IV escrit en català. A l’edat mit­jana s’escri­via en català i cal reconèixer que es va escriure el Con­so­lat del Mar (pri­mer codi de comerç inter­na­ci­o­nal, vigent durant segles). A l’arri­bar l’any 1714 Cata­lu­nya tenia un nivell bri­llant, però es va impo­sar (sí, sí) la llen­gua cas­te­llana i va començar la repressió. Afor­tu­na­da­ment s’ini­cia la Renai­xença i es nor­ma­litza el català. Malau­ra­da­ment neix la dic­ta­dura de Primo de Rivera, i altra vegada pro­hi­bir el català, i tor­nem-hi quan arriba l’època fran­quista. Ente­nen el títol que diu “Volem reco­brar la inde­pendència?” Sí, no és nova, durant segles i segles hem vis­cut com cata­lans. L’Església ha defen­sat mol­tes vega­des la nos­tra llen­gua, no per política sinó per com­plir les parau­les tan encer­ta­des del papa. L’Evan­geli no pot créixer si no és radi­cat en la cul­tura d’un poble.