Pobles abandonats

Com més va, a casa nos­tra, més peti­tes pobla­ci­ons apar­ta­des dels eixos via­ris es veuen aban­do­na­des a la seva sort per la des­a­pa­rició gra­dual de ser­veis bàsics, sobre­tot pel que fa als pri­vats. En aquest cas, boti­gues de que­viu­res que no tenen relleu perquè no són ren­di­bles i en con­seqüència es veuen obli­ga­des a abai­xar la per­si­ana. Ales­ho­res, per pro­veir-se, els que no dis­po­sen de cotxe o són gent gran pas­sen a depen­dre del volun­ta­ri­e­tat exer­cit pel mateix veïnat. Per posar-ne un exem­ple, aquest és el cas de la població de Bovera, a les Gar­ri­gues, on l’alcalde, que és taxista, els porta gratuïtament a Flix per com­prar. Resol­dre aquest buit no és tasca de l’Ajun­ta­ment del muni­cipi, perquè, si no dis­posa de mit­jans, qui ha d’aju­dar és l’admi­nis­tració per tal que la població no resti des­em­pa­rada i pugui tenir accés, com a mínim, al proveïment de boca. Vist així, si no s’hi posa remei, l’aban­do­na­ment pro­gres­siu d’aques­tes loca­li­tats aban­do­na­des a la seva sort aviat serà un adeu per sem­pre.