Llarena aixeca crítiques als mitjans de comunicació

L’amnis­tia nego­ci­ada i apro­vada al Congrés entre Car­les Puig­de­mont, Sànchez, Turull, Nogue­ras i San­tos Cerdán ha estat apli­cada als poli­cies de l’“a por ellos”, men­tre que el magis­trat Lla­rena no l’ha apli­cat al pre­si­dent Puig­de­mont. S’ha inven­tat un delicte de mal­ver­sació i ha expli­cat que hi veu enri­qui­ment per­so­nal, un pre­text molt pue­ril que posa en evidència la seva falta d’impar­ci­a­li­tat jurídica i política i la seva actu­ació com un adver­sari polític. I no ho dic jo sola, ja que està aixe­cant alarma social entre els mit­jans de comu­ni­cació. El con­tra­punt en la política del pre­si­dent Puig­de­mont el posa el binomi Jun­que­ras-Rufián, ara en el cre­pus­cle d’ERC pel seu con­flicte intern –que tots sabem quin és–, i Jun­que­ras es pre­senta en la seva posada de llarg elec­to­ral cri­dant pels mit­jans que és el par­tit de l’1 d’octu­bre, i el des­men­teix una obvi­e­tat com l’exhaus­tiva per­se­cució del magis­trat Lla­rena al pre­si­dent Puig­de­mont durant set anys, pas­sant per Sch­leswig-Hols­tein (Ale­ma­nya), Bèlgica, Suïssa i Itàlia lliure de càrrecs i amb lli­ber­tat de movi­ment per tota la UE menys per l’Estat espa­nyol, ja que la infi­ni­tat d’euro­or­dres d’extra­dició per empre­so­nar-lo es deu a la con­vo­catòria del referèndum legal i vic­toriós de l’1 d’octu­bre del 2017, que en cap país euro­peu ha supo­sat presó ni exili. Encara crida més l’atenció que, amb aquest his­to­rial tan repres­siu i fran­quista, les assem­blees inde­pen­den­tis­tes com l’ANC i Òmnium, que para­do­xal­ment cri­ti­quen els par­tits polítics per falta d’uni­tat, encara no hagin con­vo­cat una mani­fes­tació per exi­gir l’amnis­tia a la màxima auto­ri­tat de Cata­lu­nya. Quin exem­ple més dece­be­dor està donant el can­tant Lluís Llach, que no fa la seva feina...