Horaci, atura’ns

Tot just dei­xem enrere la festa del Pilar i tot ens aboca al Nadal. De fa dies hi ha car­rers a la meva ciu­tat guar­nits amb els llums nada­lencs. En clau turística, també se’ns gira feina: pont del novem­bre o de Tots Sants i pont de la Puríssima o de la Cons­ti­tució. Un no parar. Les agències de viat­ges ens espe­ren amb els braços oberts. Tam­poc ens obli­dem de reser­var el nos­tre cre­uer per a l’any 2025. Els tor­rons ja s’exhi­bei­xen en molts super­mer­cats quan encara no hem tas­tat ni les cas­ta­nyes ni els pane­llets. No ofe­guem la cas­ta­nyada abans de temps, ni fiquem el Nadal amb calçador abans d’hora. El comerç en gene­ral diri­geix el ritme ciu­tadà. Cal fer publi­ci­tat, ven­dre. Es des­di­buixa la noció de ciu­tadà i creix el per­fil de con­su­mi­dor. On queda l’expressió carpe diem?