Es podia inflar més

Des que varen enge­gar aquest expe­ri­ment de la pla­ta­forma 3Cat que ara n’hem de dir de la Corpo, visc amb la sos­pita que és una túnica per tapar ver­go­nyes, una cor­tina de fum, una fugida enda­vant, molta fressa i cap endreça, en defi­ni­tiva. Ja ho veu­rem els anys a venir. En alguns moments temo, fins i tot, que no els resulti un tret al peu. Com a tele­visió i ràdio eren una ruïna econòmica però lluïen lide­rat­ges. Com a mínim amb la tele. Són l’única d’abast i con­fi­gu­ració autonòmica cata­lana, però són la pri­mera. No se’ls pot dis­cu­tir. Un mes dar­rere l’altre. Any dar­rere any. A la ràdio no. A la ràdio ja en fa quinze que són els segons, i són els segons de dos, que tam­poc és cap mera­ve­lla. Ara que han vol­gut pre­sen­tar-se com una pla­ta­forma, veu­rem on que­da­ran col·locats en les clas­si­fi­ca­ci­ons. Quan varen anun­ciar la recon­versió, ara fa quinze mesos, espe­ci­a­lis­tes que hi ente­nen més que jo, com Miquel Cal­zada o Vicent Sanc­his, ja deien que era un error. Jo em feia dues pre­gun­tes: Serà valenta, 3Cat? Atu­rarà la munyi­dora automàtica de ciu­ta­da­nia que repre­senta la plan­ti­lla? Fa l’efecte que no, al con­trari. Si no són naps són nes­ples. Ara els tre­ba­lla­dors han por­tat la direcció al Síndic. Diuen que inflen l’orga­ni­grama de forma arti­fi­cial amb càrrecs de lliure desig­nació. Pobre de mi! Ima­gi­nar que es podia tallar la sag­nia! Resulta que encara es podia inflar més! El nou con­cepte 3Cat és el que fal­tava per al duro, que diria l’àvia Neus.