La impunitat del patinet elèctric

La incor­po­ració als nos­tres pobles i ciu­tats de vehi­cles per­so­nals no con­ta­mi­nants, com ara les bici­cle­tes pri­mer i ara els pati­nets, només pot ser veri­ta­ble­ment bene­fi­ci­osa si va acom­pa­nyada d’un ús majo­ritària­ment cívic. La casuística, però, ens demos­tra que hi ha massa com­por­ta­ments inad­mis­si­bles, que a més poden tenir con­seqüències greus. Ahir mateix vam conèixer l’acci­dent entre un pati­net i una moto a l’N-2 a l’altura de Mataró que va cau­sar la mort dels dos con­duc­tors. Pre­ci­sa­ment el baròmetre del RACC acaba de cons­ta­tar que el 61% dels usu­a­ris del pati­net elèctric a Bar­ce­lona admet que se salta semàfors i el 48% reco­neix que cir­cula con­tra direcció o per la vorera. A més, el 83% no dis­posa d’asse­gu­rança, el 20% no coneix la nor­ma­tiva de cir­cu­lació i el 12% admet haver modi­fi­cat l’apa­rell per gua­nyar velo­ci­tat. Són unes dades que acre­di­ten fins a quin punt arriba la impu­ni­tat amb què deter­mi­nats con­duc­tors aga­fen el pati­net sense ser cons­ci­ents, o sense impor­tar-los gens, que han de res­pec­tar la nor­ma­tiva i que poden fer mal a algú o a ells matei­xos. El pro­blema també és aquest, la ine­xistència d’una nor­ma­tiva comuna, més enllà de la pro­hi­bició de cir­cu­lar fora del nucli urbà o de pujar els pati­nets al trans­port públic després de com­pro­var-se que alguns podien explo­tar.

L’ús d’un trans­port indi­vi­dual més salu­da­ble i res­pectuós amb el medi ambi­ent no es pot con­fon­dre amb la impu­ni­tat a l’hora de com­plir les nor­mes que han de seguir els vehi­cles a motor, com ara no pujar a les vore­res i igno­rar els semàfors, perquè com­par­tir el car­rer implica necessària­ment assu­mir aquesta res­pon­sa­bi­li­tat. Tam­poc pot ser que alguns dels usu­a­ris optin pel pati­net com a suc­ce­dani de les motos, amb la idea d’acce­dir a zones que els estan veta­des i pre­ten­dre que els duguin de porta a porta. El mateix informe del RACC aporta solu­ci­ons. Per exem­ple, que s’impulsi una “orde­nança tipus” que homo­geneïtzi aspec­tes com ara la senya­lit­zació, les nor­mes de cir­cu­lació o esta­ci­o­na­ment i l’equi­pa­ment que cal dur, com ara el casc. I alhora, és clar, que els dife­rents muni­ci­pis endu­rei­xin les san­ci­ons com a via dis­su­a­siva.