Mestres desmotivats

Sabem que tenim mala peça al teler en l’àmbit edu­ca­tiu, amb estu­dis com l’informe Pisa, que palesa un nivell més que millo­ra­ble del nos­tre alum­nat en com­petències bàsiques. Però més com­pli­cat es fa remun­tar aquesta situ­ació amb un equip docent des­mo­ti­vat, com reflec­teix l’enquesta rea­lit­zada pel sin­di­cat Ustec-Stes, per ava­luar l’estat de la pro­fessió a Cata­lu­nya. Les dades són prou impac­tants: pràcti­ca­ment qua­tre de cada deu docents es plan­te­gen aban­do­nar la pro­fessió i un 45% cre­uen que la seva salut psi­cològica és dolenta o molt dolenta. Lluny queda aque­lla època en què el mes­tre era con­si­de­rat una auto­ri­tat i en aquest sen­tit actu­ava, mol­tes vega­des amb mètodes prou repro­va­bles. Però d’aquell enal­ti­ment exa­ge­rat en ter­mes soci­als no hem sabut que­dar-nos en un terme mitjà. I ara la figura del pro­fes­so­rat ha decai­gut i l’exer­cici de la seva pro­fessió s’ha sotmès a una minu­ci­osa fis­ca­lit­zació per part de les famílies que exer­ceix sovint una gran pressió, que es tra­du­eix en el tracte envers els alum­nes i en l’acti­tud que aquests últims tenen. La gestió del grup ha can­viat molt els dar­rers anys, per cir­cumstàncies bàsica­ment d’evo­lució social i de manera d’enten­dre la criança i l’edu­cació dels menors. Un fet que ens ha fet avançar cap a millor, indub­ta­ble­ment, però que també ha pro­pi­ciat aquest deix cap a una certa con­des­cendència envers els fills. I hem de reconèixer que, aquí, les famílies en som les cul­pa­bles, d’aquesta deriva. A aquesta situ­ació, que reper­cu­teix direc­ta­ment en l’exer­cici del pro­fes­so­rat, també cal sumar-hi evi­dent­ment unes con­di­ci­ons labo­rals com­pli­ca­des i que es per­pe­tuen des de fa molts anys. Manca d’efec­tius i de mit­jans per afron­tar una diver­si­tat, en ter­mes de neces­si­tats espe­ci­als, cada vegada més com­plexa. La radi­o­gra­fia, per tant, la tenim tots clara i política­ment així es mani­festa. Però s’ha arri­bat a un punt en què els mes­tres ja no en fan prou amb copets a l’esquena. La des­mo­ti­vació és una rea­li­tat i ara hi hem posat xifres. Tenim el senyal d’alarma acti­vat. La res­posta és necessària i urgent.